Debatre sobre temes d'immigració forçosa, la que fa referència a la població pobra de procedència majoritàriament extracomunitària (UE), és complicat però sembla que tothom n'és capaç, d'opinar i debatre en el sentit que sigui. Així, doncs, malgrat la delicadesa del tema, m'atreveixo a dir-hi la meva.
D'una banda penso que les mesures que adopten els governs, siguin d'on siguin –locals, comarcals, estatals...– i del color que siguin, tenen com a únic objectiu el fet propagandístic. Des de la comoditat relativa que comporta la nostra posició, que ens permet formar part d'ONGs, etc., etc, obviem el fet que la immigració actual competeix en termes de pobresa (serveis i ajuts públics) amb els més desfavorits, la qual cosa permet que les classes benestants aportin el discurs més generós amb la immigració. Probablement més d'un modififcaria el discurs si els nouvinguts/immigrants en massa fossin, amb dret a exercir, advocats, metges, docents, tècnics espe-cialistes, arquitectes, periodistes... Vull només alertar que som a fregar d'un discurs demagògic, típic dels partits xenòfobs i neonazis. I aquí enllaço amb l'objectiu propagandístic dels governs: les lleis poden ser tan laxes o dures com es vulgui però la seva aplicació es nul·la en molts aspectes -no jutjo la seva conveniència, només ho acredito- i això fomenta i esperona cada vegada més l'aversió a la característica immigrant per part dels autòctons més desfavorits. Cal posar bases sòlides perquè no s'escampi aquest mal vent, però el primer que convé és obligar a abandonar la propaganda institucional dels governs de torn que, lluny d'afrontar la veritable qüestió, mantenen una legislació confusa i contradictòria; el pitjor que es pot fer en qualsevol tipus de controvèrsia.
El terme estranger sembla que el reservem per altres categories d'immigrants (ui, perdó...). No sóc especialista en el tema però, llevat dels casos del refugiat polític, crec que fem la distinció del terme en quatre tipologies ben diferenciades: a) aquell que s'instal·la a la costa o a qualsevol altre indret amb la finalitat de repòs i gaudi, generalment europeus del nord; b) aquells o aquelles que per raons de relació s'han establert al lloc autòcton de la parella; c) l'executiu o esportista d'elit que es desplaça d'acord amb les ofertes que rep i d) finalment tenim el cas dels infants adoptats procedents del Nepal, la Xina..., per bé que aquests infants quan arriben aquí disposin de la paperassa formal i d'una família que els acull com a propis, poden passar per estrangers a ulls de molts desco-neguts.
El llenguatge és un sistema comunicatiu viu, en evolució i, en conse-qüència, gens innocent. Recordo, de nen, que consideràvem immigrant a aquella persona procedent d'Andalusia, Extremadura, Múrcia, fins i tot de l'Aragó que venia per establir-se entre nosaltres. En l'actualitat, integrats o no al país, a ningú no li passaria pel magí anomenar-los immigrants. Si reprenem el fil de les quatre tipologies d'estrangers que he descrit amb anterioritat constatem que la relació immigrant/pobresa mena directament a la diferenciació immigrant/estranger. I amb aquest doble terme sí que podem encabir –en l'apartat que convingui o en un de nou, si cal– a l'immigrant/nouvingut espanyol de la segona meitat del segle passat que no s'ha integrat pels motius que siguin.
Estima't amic:
ResponEliminaAixò portarà cua, pero com tu dius, ratlles la demagogia, ja està bè que o facis.
Tot es relatiu, i tot es pot veura des de diferents vasans, el problema es ,si volem afrontar el problema, hi han unes regles, en tot cas si no ens agraden les camviem, pero torno a dir tot es ralatiu.
Jo arrivat a aquest punt, i ja que Sr ZP diu que tots els que estiguin aqui tindran dret a medicina, colegits, ajuts, etc etc.
Jo proposo que demani a la comunitat internacional d'avolir les fronteres i que tothom circuli tranquilament per allà a on li roti i que tothom tingui tots els drets. Això si que es demagogia.
Pero pensem-hi, ja saps que les fronteres i les banderes son el motiu de tantes guerres i collonades.
Apa no volies que escrivis, doncs aquí o tens i aveura que pasa
Se'l saluda Joan Escapa! No sé ben bé com funciona això dels blogs però bé, ja m'aniré posant al dia! ;)
ResponEliminaCollons, Scapix, vas fort, clar i català. A veure si n'hi ha més que s'apunten a la teva tesi. Compta amb mi.
ResponEliminaD'acord amb l' enquadrament inicial, bon desenvolupament de la qüestió, però...l'últim paràgraf. Ai , l'últim paràgraf.
ResponEliminaQuè vols dir que els immigrants dels 60 no es van integrar ? Pot ser no , però els fills i nets d'aquells immigrants són la realitat actual del nostre país. Són aquests "immigrants-estrangers" o qualsevulla d'altra categoria a inventar ?
Són catalans, per veinatge civil ( recorda: qui viu i treballa a Catalunya, aleshores no es parlava de tenir la voluntat de ser-ho) i amb tot el dret a sentir-se a casa seva amb les seves pròpies conviccions.
Són a aquests a qui se'ls hi ha d'explicar que el concepte de nació és canviant (perdona pel oblit cosncient de la història) i que no ve inexorablement determinat per la història o per gràcia divina.
La nació és va fent, a diari, amb l'apropament de posicions. Es pot fer a l'autobús-qui l'agafa- a la taverna i fins i tot, vés qui ho diria, als barris perifèrics.
Juan Sánchez F: no discutiré segons què amb tu, o sí? però sé el que em dic, eh? Imagino que saps interpretar de sobres la diferència entre una frase explicativa i una especificativa; la diferència sol estar en una coma. I dic i afirmo que ALGUNS immigrants espanyols dels 60 no es van integrar; en general, i ves per on, som un país acollidor i hi va haver un notable bon procés d'integració a aquell fet. El 'veïnatge civil' em recorda al 'permís de residència', que aquí no hem pogut aplicar (què vols que et digui!). Sí, hom és el que vol ser i se sent que és, sempre que se n'estigui al corrent, de la realitat on ens trobem (localitat, barri, estat, continent, ghetto...). Si no és així, hom pot sentir-se anglès a Anglaterra però pel conjunt dels anglesos pot ser un perfecte estranger.
ResponEliminaPel que fa als fills i néts dels immigrants, cal aplicar els mateixos paràmetres, no? Se suposa que la integració al territori d'acollida dels pares o avis -propi, dels fills o néts ja, completament d'acord en això- s'ha regularitzart si el territori d'acollida "ha fet els deures" com cal. I aquesta és la clau de volta, no? Nosaltres ens hem considerat acollidors amb aquella generació de què parlem -meitat segle passat i anteriors-, i paga la pena reconèixer-ne els esforços que alguns d'ells han fet, però ara, en l'actualitat? Suposadament amb més recursos, em temo que estem mancats de poder polític per afrontar-ho com voldríem i ens caldria -en benefici de tots, dels autòctons i dels immigrants- i manca d'algunes voluntats...
Entre programa i programa no deixo mai de qüestionar-me la meva identitat i la dels meus oients. Som del tot catalans?
ResponEliminaCrec, estimat Juan Sánchez, que per molt que el concepte de nació sigui tant susceptible als canvis cada cop més accelerats de la modernitat, la majoria dels nostres fills i néts no acaben de formar part íntegra de la societat catalana. Sé de bona tinta que no existeix cap estudi en tot el país que valori el grau d'integració dels immigrants andalusos (ja siguin els autors de la migració o bé els seus fills, néts...), la qual demostra que a cap autoritat li acaba d'interessar del tot aquest tema.
Però, deixint-me que els digui que molts oients truquen a la ràdio queixant-se pel tracte diferencial que reben, per exemple, a la feina o als instituts. No podrem parlar de plena integració de la immigració de segona meitat del segle passat fins que els nostres fills deixin de configurar la major part de les aules de reforç dels instituts o fins el dia que acceptem tots plegats dirigir-nos a cambrers, paletes o professionals de la neteja, en llengua catalana.
Senyors, senyores, només em queda oferir-los un pernil de...Jamones Ordoño, a las señoras que lo compran les huele bien el...
Salutacions i olé!
Benvolgut Marià,
ResponEliminala demagògia que no amagues en les teves paraules fa una mica d'olor de podrit, ja que el teu discurs universalista recorda a aquell utilitzat,sovint, pels socialistes més rancis que apel·len a la utopia per no haver d'enfrontar els conflictes reals. Sé perdfectament que aquest no és el teu cas, però hi ha un parell de coses que hauries de saber.
En primer lloc, la Comunitat Internacional quasi no es pronuncia en matèria d'immigració. Es limita a afirmar que tot estat té dret a controlar les seves fronteres per protegir el seu territori, sigui de la forma que sigui. Aquest és el paradigma actual socialment acceptat, extrapolable a la llibertat individual que et permet escollir qui entra a casa teva. Per tant, carta blanca pels rics.
Dit això, cal tenir en compte que en temps passats en què Europa es dedicava a conquerir territoris llunyans (imperialismes, colonitzacions...), el paradigma defensat, en aquest cas per l'Església, era el del dret de les persones de residir allà on creguessin més oportú. Per tant, Marià, ja pots demanar el que vulguis a la Comunitat Internacional, que mentre la rigidesa de les fronteres segueixi beneficiant els interessos dels països rics...
Benvolgut Abdul Mohammed, sempre que aquest nom sigui el real, el problema d'aquestes xarxes es que no saps amb qui collons estas parlant si amb un fantasme o amb una persona integra, segurament tu ets molt integra, captes?????.
ResponEliminaBe no comparteixo la teva verborrea perque escrius molt i no dius res.
Torno a dir, per si no o has entes, cosa que sembla, que jo no vull ni fronteres ni banderes, per tant tota la parafarnali que escrius no hem diu res.
Haigt de suposar pel teu nom, que no ets d'aqui per tant podries començar per predicar als teus governans perque en lloc d'oprimir al seu pople, no fan mès per aprofitar les riqueses que de ben segur tenen a casa seva, i a permetra que tothom tingui els mateixos drets que reclamen quant algún dels seus conciutadans estan aqui.
Apa a ser bonet, i recorda que consejos vendo para mi no tengo.
Per a Marià: No sé si m'adreço a una criatura, un adolescent o un adult, però rellegeixis vostè mateix i apliqui's les seves pròpies paraules. Li acaben de FER UNA LLIÇÓ senzilla, pràctica i elemental però pel que sembla vostè no se'n vol assabentar.
ResponEliminaL'haurem d'aguantar gaire, aquest Marià? Ocupa un espai i no diu res. Proposo que entre tots li regalem una llibreta, colors, plastilina, gomets i que s'entretingui...
ResponEliminaÒstres Marià,
ResponEliminaem sembla que no has acabat d'entendre la meva "verborrea". Estic totalment d'acord amb la obertura de fronteres, encara que això de les banderes ja és discutible. En fi, que estaria molt bé que res ni ningú pugués prohibir el dret a circular lliurament pel món. Faltaria més.
Ara bé, el que discuteixo és el caràcter utòpic i demagog d'aquesta idea teva...Per molt que somiem cada nit amb un món millor, els somnis no faran que els meus fills tinguin les mateixes oportunitats que els teus (estudis, feina, etc.).
Hem de vigilar amb la demagògia perquè pot ser molt perillosa.
Una abraçada!
Moha
Que vol dir demagògia?
ResponEliminaEl fenomen de l'immigració i l'immigrant.
ResponEliminaImmigració: Canvi de residència d' una persona o un grup d'una regió o país a un altre, des d'el punt de vista del lloc de destí dels desplaçats. L'immigració es interna si les persones canvien de territori en un mateix país i externa si provenen de l'estranjer.
Immigrant: S'aplica a la persona que se n'ha anat del seu país per instalar-se a un altre.
Fenomen universal, es pensa que els primers immigrants van ser el asiàtics els quals es desplaçaven per l'estret de Bering cap al continent americà.
Més actuals són les immigracions que van succeir a partir del segle XIX des d'Europa a altres indrets fet que provocà canvis en la societat de molts països.
Després de la I Guerra Mundial s'imposaren restriccions de tot tipus o establertes per l'estat (lleis).
Als darrers anys els immigrants s'han dirigit cap als països més avançats.
Alguns factors que incideixen en aquest fet són l'existència de nivells més alts de benestar social o de millors serveis socials del països de destí.
erò molta gent confon l'immigració amb l'emigració.
S'ha de distingir l'emigració de l'immigració: l'emigració mira el fenomen des d'el país que abandona l'immigrant per a establir-se en un altre diferent i l'immigració ho contempla des del punt de vista del país d'acollida.
A causa d'aquest fenomen es creen moltes discussions i debats entre la gent, molts estan a favor d'es d'un punt de vista molts d'es d'un altre i altres persones en contra.
Algunes causes poden ser els següents; pros i contres de l'immigració.
Pros: Pot tenir una aportació de costums i hi haurà una gran culturització, fan les feines més dures, noves tradicions, balls i dances, i també ens ensenyanrien a respectar. En alguns casos es podria aprendre bastant.
Contres: Hi pot haver un excès de població, s'hi vengués molta gent es podria provocar una crisi econòmica, hi haurà més zones urbanitzades degut a que hi haurà més gent i una major demanda de vivendes, hi pot haver delinqüència, conflictes religiosos deguts a les diferents creences de cadascú.
L'immigració d'Iberoamèrica fou de dos tipus: definitiva i multianual.
Definitiva: S'aconseguia l'estada permanent del immigrants als seus països de destí fins al final de les seves vides.
Multianual: Els immigrants van regressar als seus països d'origen després d'haver passat alguns anys al país que havia estat el seu destí.
A Can Barça sort em tenim dels immigrants
ResponEliminaa L'Emigrant: sisplau, no abaixem el nivell fent un limitat i simple "Copia " i "Enganxa", eh? Totes opinions són benvingudes però opnions pròpies o cintant les fonts. D'acord? O t'esborro tu tries...
ResponEliminaEn resposta a la Magdalena, al Marià l'haureu d'aguantar mentre tingui ganes d'utilitzar la llibertt d'expresiò i argumentar el que ell creu i defensa, i al que no l'agradi ja sap el que a de fer.
ResponElimina`
Per tant si tens ganes de regalarme una llibreta i plastilina, i colors, t'ho podre escriure a colorets que segurament t'agradarà mès.
Respecta a Abdul Mohammed, com ja vaigt dir de la teva parrafas no vaigt entendre res, per aixó la meva resposta confusa, pero si tinc clar una cosa que qui perd la seva il.lusiò i els seus somnis, es converteix en un probre home/dona.
Aquesta es la meva filosofia, i es el que hwm seguir lluitan, encare que sigui utopic, desgraciat el que es deixa abandonar per la lluita dels seus objectius.
Estic d'acord amb el que fa la pregunta sobre i que es demagogia????????
Salutacions cordials i visca la llibertat d'expresio!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Òstia, quin administrador més estricte.
ResponEliminaNi Sandros ni collonades, voteu-me!!
Aquests Administrador, estricte o no, farà campanya pro Alfons Godall. Sandro? Qui és aquest? Un arribista que s'oposava a fitxar l'Eto'o per no molestar al Madriz, i això que pagàvem, eh? pagàvem!!! (Ens ho podíem 'permitir'). Aquest Sandro 'xulopiscines' compta amb el suport mediàtic, a canvi de què? La publicitat del club? Voteu-lo i tornarem enrere. Catalans, barcelonistes, continuem trencant cadenes!! visca la llibertat!!
ResponEliminaAquest debat era seriós, no? Si l'heu capgirat perquè el Marià no hi intervingui em podria semblar bé però és una pena. Proposo retornar als orígens.
ResponEliminaDolça Catalunya,
ResponEliminapàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?,
mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!
Marià, "demagògia": [del gr. dēmagōgía, íd.] f 1 Segons el concepte aristotèlic, forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades. 2 1 Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l'acceptació de programes d'acció impracticables i fal·laciosos que miren només de mantenir situacions de privilegi. 2 Estat polític en què el govern és lliurat a la multitud.
ResponEliminaA L'Emigrant: és bona, però continuem amb el simple "Copia" i "Enganxa", eh? T'aconsellava citar les fonts: del text, J. Verdaguer, de la música, A. Vives. Ara, correcte, no? Apunta't aquesta i empatem, com a mínim.
Arremangar-se,
ResponEliminaBé aquesta és una possibilitat s'anar fent nació...
http://www.cpnl.cat/voluntaris/novetats_voluntaris/
es a dir voluntaris per la llengua , parella lingüística..
Em presento faré campanya en aquest bloc, tant cultural i barcelonista.
ResponEliminaSandro: jo no et censuraré però ves que no surtis escaldat perquè aquí no ens fem amb melons oberts i podrits. Ah, amb això de la censura no has d'oblidar que tota regla té les seves excepcions i, mira, depèn les bestieses que diguis, em sortirà més a compte...
ResponEliminaSoc inmigrant jo?
ResponEliminaEi, Bianca, com anem?! M'alegra que t'hagis decidit a intervenir... Confio que aportaràs comentaris plens de lírica de tant en tant, eh?
ResponEliminaEstudi gramatical en base a la expresió “collons”.
ResponEliminaVeieu com es de ric el vocabulari catala.
COLLONS.
-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.
UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).
-El verb canvia el significat:
TENIR indica valentia (aquell té collons);
però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb
afirmació significa enveja (quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els
collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)
-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:
el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons!),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).
-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
"A" expressa por (acollonit),
"DES" significa riure (descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).
-Les preposicions matisen l’expressió :
"DE" significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va
anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor (és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia (és un home sense collons).
-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat
:
el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o enfadament (en tinc els collons
plens!).
-La mida i la posició són importants:
la MIDA (els té ben grossos),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com
un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa
(li pengen, se’ls trepitja!).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).
- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany
i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-
li: ets un torracollons!.
- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi
resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!)
i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).
-L’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra,
i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!.
-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina
collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que
finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.
-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-
me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.
Salutacions
Ep! administrador no se les fons d´on bé, esperó que no em renyis com ho fas amb l´emigrant però com que estàs interessat am la llengua catalana............. segurament trobaràs que es una tonteria.
M'obligues a renyar-te, i molt, "tonto", no només per fer un "Copia" i "Enganxa" d'un correu i per obviar les fonts -això és més antic que el cagar ajupit- sinó perquè aquest espai no és obert per aquest tipus de coses, entesos? Escatologia de la bona, d'acord, però això???? Ah, si més endavant has de posar temes relacionats amb el sexe, que siguin bons (et conec de sobres, nano...).
ResponEliminaDéu n'hi do!!!!!!!! donen per molt les parts masculines!!!!!!!!!!
ResponEliminaFeliuet
Escapa:
ResponEliminasempre hem sorprens amb les teves respostes i son didactiques, la definiciò de demagogia, molt be!!!
Magdalena, si creus que desviant el tema, perque la meva humil persona no digui res, o tens fàcil torna a dir alguna parida per provocar, cosa que et deu agradar, i ja saps, es molt probable que hem reboti, o no.
Et dirè una cosa, això d'escriurem amb algu que no se qui es, ni si es el que diu que es,es una verdadera merda.
Per tant o pujem la qualitat, o nomès contestarè a qui conegui, els que utilitzen seudonim, i amagen la seva identitat, no es mereixen que perdi un minut del meu precios temps, en contestarles.
o sia que ja ho sabeu.
Bona nit
Marià, tranquil, és normal que et passi això si intentes emular els més grans amb els seus jocs; ja creixeràs i, si no, amb dedicació i voluntat crec que podràs assolir un nivell mínim que et permeti relacionar-te, ni que sigui a un nivell elemental, amb la resta de mortals.
ResponEliminaPer la definició de "demagògia", les gràcies no cal ni donar-les, un plaer satisfer-te i no caiguis més en el parany ara que ho saps!!!!
Feliuet? Feliuet? si has de pixar-te a sobre espera't un momentet
ResponEliminaQuin humor gastem! Miro el canvi de sentències de l'encapçalament i amb la primera, d'acord, però l'altre... No sé si pretens que ens suïcidem o que ens tallem les venes.
ResponEliminaque vol dir escatologia de la bona?
ResponEliminaté res a veura amb escapalogia?
Ei, j.f.! em pensarva que t'havies mort o que continuaves incomunicat al Berguedà. Rebenvingut a casa i al blog!!
ResponEliminaTema escatologia: això que posa "un tonto" no arriba ni a escatologia ni a res, que és més vell que l tieta Antònia i ja no som canalla...!
escatologia2
1 f. [PS] [MD] Estudi dels excrements.
2 f. [AN] Superstició relativa als excrements.
(font: diccionari de l'IEC, enllaç que tens al blog)
Al mateix diccionari de referència, no hi consta "escapologia", motiu pel qual penso adreçar-los una queixa formal.Gràcies per la idea i l'interès.
Hem de quedar per resoldre un tema pendent o se'ns covarà la cosa, no?
Marià, tu ets el "Marià" i jo sóc "La Magdalena", tan senzill com això. Et resulta difícil d'entendre?
ResponEliminaEscapa de moment estic viu, d'aqui a un temps ja en parlarem.
ResponEliminaMagdalena, no fins aqui arrivo jo soc el marià i tu la magdalena, el problema es que no tinc el gust, o no, de coneixa't personalment, cosa que per mi es important. Es per saber si hem caus be o no, això es el que hem referia de saber amb qui parlo, pero es clar es veu que hi ha persones , que no sap entendre que vol dir parlar amb algú que no conec, i sels hi ha d'explicar tot, es allò del nivell.
Ara ja saps que volia dir, espero que ho hagis entes!!!!!, dona't per saludada.
Marià, què pretens? que t'enviï una foto? que anem a prendre un cafè? Si participes dels mecanismes del món actual, accepta'n les condicions i no les imposis. I si no ja ho saps, allò de la llibreta, colors, plastilina... i a jugar (no t'oblidis el pa amb xocolata).
ResponEliminaMarià i La Magdalena: què preteneu? engegar-me a la merda el blog? Us passo els correus 'mail' i arregleu entre vosaltres el que faci falta? (necessitaria l'autorització mútua). Que intervingui entre vosaltres com un mal o bon alcavot? Sisplau, aquí discutim coses serioses o presumptament serioses, en cap cas això vostre, d'acord?
ResponEliminaEstima't amic:
ResponEliminaL'importancia o no d'un trma no el determines tu, si no mès aviat els interlocutors que i participen, com tu hem vas dir son les noves regles i per tant son per a tots iguals. J
a que no t'agrda el to que està prenenet el tema, no cal que pateixis,dono el tema per acavat, aixì com els meus comentaris, ja que no son de l'agrat del moderador, per tant a on no hi a llibertat d'expresiò jo i sobro.
AH Magdalena, ni ganes de coneixet i menys veura la teva imatge, ja que de ben segur mai mès res seria igual, i hauria de canviar mases coses en la meva manera de ser, per tant prefereixo seguir en la mès pura de les ignorancies.
Apa ja us ho anireu fent, quant un fa una cosa a de saber acceptar tots els coleterals que li arrivin.
Com diuen els cstellans " A buen entendedor con pocas palabras bastan".
Marià: ep, que jo només intentava evitar mals majors o facilitar una trobada personal perquè "arregleu" el que calgui. Si sorgeix alguna altra cosa, allà vosaltres, mentre no siguin hòsties... I jo no censuro res, eh? així que si algú es retira és per pròpia voluntat no per imposició d'aquest administrador. El mateix per accedir-hi, això és ben lliure. Faltaria +!!!!! Si et reenganxes seràs benvingut de nou i si no, és cosa teva, no em col·loquis a mi els teus pecats, així com cap mèrit mereixo en les teves virtuts
ResponElimina