EL DOCTOR SOLÀ

Avui he enllaçat el discurs que el doctor Joan Solà i Cortassa, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009, va adreçar al Parlament l'u de juliol de 2009. No crec que hagi d'afegir res a les paraules d'un mestre. Ho het fet no només per tenir present les seves paraules –que les tinc– sinó per retenir en la memòria la imatge dels diputats que l'escoltaven...

Mitjançant InfoMigjorn rebo l'article que el mateix doctor ha escrit en relació a la nadala promocionada durant les passades festes. Lamentablement les raons que exposa aquest savi són inversament proporcionals al cas que se li fa, i és que si el país no fa cas ni de les pròpies patums, com no se les han d'haver els mestres i professors de llenguatge!

Qualsevol professional ha de poder realitzar bé la seva feina i, si no és el cas, se suposa que ha de saber assessorar-se on sigui. Aquesta obvietat resulta més o menys vàlida per a totes les activitats, excepte en els casos en què cal usar el llenguatge, més encara si es tracta de la llengua catalana, on sembla que el campi qui pugui és la norma predilecte, fins i tot d'alguns professionals que en viuen, del llenguatge, ja sigui oral o escrit. Aquells que fa uns anys van idear l'eslògan La feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres no es podien haver equivocat més, almenys pel que fa a la primera part del vaticini.

I retornant al doctor Solà, bé mereixeria aquest senyor un capítol dels Homenots, si existís encara la ploma i la boina de Josep Pla.

Mai no vaig tenir la sort de tenir al doctor Solà com a professor, però sí que tinc en lloc preferent algunes de les seves obres, a les quals m'adreço sovint en cas de dubte. En aquest sentit vull esmentar Ortotipografia, Manual de l'editor..., Columna (1995), escrit juntament amb el doctor Josep M. Pujol, i els tres volums de la Gramática del català contemporani, Editorial Empúries (2002), la publicació dels quals ha dirigit.