CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA...

ANIVERSARI

Avui fa un any del naixement d'aquest blog. Com he dit en algunes ocasions, en cap moment no he tingut ni tinc la pretensió d'escampar-me il·limitadament per la bloggosfera, tanmateix agraeixo que una bona colla d'amics, de coneguts i inconeguts aparegueu per aquí de forma més o menys regular.

He de confesssar que un cop creat el blog, la principal inquietud al respecte era com i amb quina regularitat havia de donar-li vida. És per això que vaig proposar-me d'escriure-hi un post setmanal. Ha passat un any, he refet la imatge del blog en un parell d'ocasions i hem superat amb escreix les intencions primigènies. I ho escric en plural perquè molts de vosaltres m'heu ajudat en el propòsit. No faré ara un resum de les visites rebudes, indrets de procedència, etc., em plau manifestar, però, que d'acord amb les estadístiques que disposo estic gratament sorprès en aquest sentit. I com que cada dia de cada dia, amb diferència respecte als caps de setmana, sou una bona colla els que en un moment o altre visiteu aquest lloc, celebro especialment que formem part d'una quotidianitat compartida.

Sabeu que no censuro res ni ningú i és per això que animo tothom que vulgui a aportar els comentaris que vulgui del que vulgui –alguns ja ho feu–. Als que encara no us heu atrevit a escriure-hi, podeu mantenir-vos com a simples lectors i/o visitants amb el mateix agraïment per part d'aquest administrador, tanmateix us esperono a perdre la por, si aquest és el motiu del vostre pas silenciós per aquest indret.

No voldria cloure aquestes ratlles sense agrair el suport d'aquelles persones que m'han ajudat en la resolució de dubtes, criteris estètics i solució de problemes diversos, en aquest sentit la dedicació i paciència del meu fill Raimon ha esta un suport impagable.

L'any viscut m'ha aportat la maduresa i coneixements suficients com per anunciar-vos l'imminent trasllat a un nou lloc on, amb un format més sobri però amb les mateixes prestacions, espero continuar donant la tabarra.

Moltes gràcies a tots, i recordeu que casa meva és casa vostra...

ESCUDELLA DE NADAL

ingredients

la carcanada d'un bon pollastre, el coll, les potes i el pedrer, 1/4 de gallina o de polla díndia, un parell d'ossos de genoll de vedella, un os d'espinada, 1/2 orella de porc, una botifarra blanca crua i una altra de negra, unes branques d'api, pastanagues, patates, un porro gros, una xirivia, un tros de col, un grapat de cigrons que prèviament haurem tingut en remull i els galets corresponents.

per a la pilota

250g de carn picada de vedella, 250g de carn picada de porc, un ou, molla de pa sucada amb llet, all, julivert, sal i pebre.

preparació

Un cop rentades bé totes les carns, excepte les botifarres, submergiu-les en una olla gran amb aigua. Un cop arrenqui el bull, traieu l'escuma que s'haurà format. Afegiu-hi els cigrons i una mica més tard les verdures i les patates. En aquest punt l'olla no ha de deixar de bullir. Quan toqui apagueu el foc, com que tot serà ben cuit, separeu en una safata les carns i la part de verdures, les patates i els cigrons. Per desgreixar el caldo, deixeu-lo reposar i amb un estri de cuina apropiat us ha de resultar fàcil de fer.

Abans de servir porteu de nou el caldo a ebullició i afegiu-hi els galets. Per tal de comprovar que no resulti massa fort de gust, es recomana afegir la sal cal al final i tastar-lo. Per fer la pilota ja us espavilareu, que encara no m'he il·lustrat en aquest aspecte...

De ben segur que a cada casa preparen l'escudella a la seva manera; a la meva també, i m'imagino que tampoc és ben igual que la recepta que us aporto. Arribades, però, aquestes dates, enguany m'ha servit per intentar esbrinar diferents tipus d'escudelles de Nadal i he optat per aquesta recepta, que no deu variar gaire de la que la majoria menjarem. Bon Profit i Bon Nadal!

CONCERT DE NADAL

MENJA BÉ, CAGA FORT I NO TINGUIS POR DE LA MORT!

Trobareu el tradicional joc del Caganer Misteriós, a l'adreça de sempre, llardons.com. La tradició mana que així sigui i no calgui donar més explicacions.

Gràcies a la participació de tots, hem arribat sense interrupcions a la sisena edició. Els anys passen volant l'esperit, però, roman com sempre, almenys en la intenció. Enhorabona a tots els participants!

I ja ho sabeu, «Menja bé, caga fort i no tinguis por de la mort!»

EDICIONS ANTERIORS

Caganer Misteriós, 2005 Fidel Castro

Caganer Misteriós, 2006 Stan Laurel i Oliver Hardy

Caganer Misteriós, 2007 Woody Allen

Caganer Misteriós, 2008 Julius «Groucho» Marx

Caganer Misteriós, 2009 Pep Guardiola

Caganer Misteriós, 2010 ?

IMMATERIALS PATRIMONIS

FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY –Castells–

FOLKLORE RELIGIÓS –Cant de la Sibil·la–

VENITE APOTEMUS

Havent superat el tradicional període dels 100 dies d'existència del blog, estic disposat a acceptar, ni que sigui per analogia, la crítica del tipus que sigui.

La gent gran només s'informa a base de llegir encara els tradicionals diaris de paper, però el món, la informació i l'opinió han canviat. Ja no és vàlida l'opinió dels professionals de la ploma que equiparen de forma única tot el que apareix a la xarxa amb l'excessiva dosi de testosterona adolescent. Aquest no és un blog professional, em conformo en ser considerat un simple amateur amb detalls diversos i obert a qualsevol tema. Com vaig manifestar en anteriors ocasions, almenys d'entrada i de moment conservo la idea, tampoc tinc interès en formar part de cap blogosfera ja que aquests grups solen tancar-se en ells mateixos, la qual cosa evita el debat autèntic (que aquí ni defujo ni fomento). Com que la majoria dels que em seguiu us manteniu allunyats de crear el vostre propi espai mitjançant aquesta eina, us esperono a participar en la forma que vulgueu a través d'aquest blog.

Si les vostres aportacions en forma de comentaris generen debat, benvingut sigui. Jo intentaré mantenir-me'n al marge, ja que amb el post quedo més que satisfet. Només en comptades ocasions –com he fet fins ara– m'ajuntaré al debat.

SANT JORDI i DIA DEL LLIBRE

Independentment del dia de la setmana en què s'escau, del temps que fa i d'altres aspectes, el 23 d'abril la gent surt al carrer amb ganes de passejar, comprar roses i algun llibre. La Diada de sant Jordi és un motiu per demostrar al món que som alguna cosa...

Molt em temo, però, que des que s'ha oficialitzat a nivell polític i mediàtic la primigènia intenció de la festa capgiri el seu significat. Amb la inestimable col·laboració dels mitjans la gent convenç altra gent perquè s'aturi a les parades que les llibreries tenen instal·lades arreu i mostrar-se les adquisicions realitzades. Es produeix una psicosi multitudinària que impedeix realment una compra distesa i eficaç.

Informativament no té sentit que a la vigília els mitjans, com endevins dels temps mitjos, ens anunciïn quin seran els títols més venuts, els quals, evidentment, acaben essent els que han pronosticat vés a saber amb quin ocult interès...

La resta de l'any, llibreries i floristeries continuen esperant l'entrada de clients mentre treuen la pols que acumulen a l'interior de les botigues.

FER ANYS, CRISI O MADURESA

ELS PROLEGÒMENS

Quan hom sobrepassa els cinquanta –encara que no se'n sigui conscient– ja porta un temps en la decadència vital més absoluta. Si no s'ha perdut el temps en foteses, s'haurà adquirit un cert grau de saviesa i s'acumularan un munt d'habilitats per continuar sobrevivint en aquest món de depravadors. La degradació del cos és un símptoma d'alerta contra el qual alguns intenten lluitar més aviat amb poc èxit. Sovint es troba el buit de l'amic/s o amiga/gues que han desaparegut abans d'hora i es passen estones amb aquells que pateixen una malaltia que ha d'acabar amb ells. Se sol tenir la hipoteca més o menys encaminada, alguns fins i tot acumulen notables quantitats de diners i béns immobles, com segones i terceres residències–que els aprofiti!–, s'han promogut o adquirit els afectes socials amb qui ha calgut, en cas contrari ja no s'adquiriran mai, i queda per veure si s'aconseguirà amb els encara inconeguts...

APROXIMACIÓ A LA REALITAT

Més enllà del quart o cinquè decenni –a cadascú l'hi va com va– alguns canvis tecnològics i els nous hàbits que s'observen en els més joves es copsen com una nosa més que no pas com un avenç. I no sempre però, sovint, s'està convençut que es té raó.

Han canviat els interessos i el lleure. Les vacances es planegen amb paràmetres diferents d'anys enrere –quan falsament es pretenia mostrar als fills la immensitat del món i la diversitat de cultures–, s'està una mica cansat de tot i fa mandra haver de fer i desfer maletes. Qualsevol activitat és plantejada sota el prisma de l'adjectiu cultural (vacances, la tria d'un vi o l'àpat a qualsevol restaurant car o barat, un espectacle bo o dolent, una exposició, l'exercici físic...).

Alguns es refugien en el fals recurs de l'esport. Els bojos del gimnàs, la piscina i el jogging són algunes de les espècies temibles que deixa la meva generació. Fugiu-ne tan ràpidament com pugueu. Normalment posseeixen un pensament monolític basat en l'objectiu exclusiu de batre propis rècords, com més estúpids millor. Són uns perpetus imbècils.

La sensació d'incomprensió és absoluta en molts aspectes. La impressió que gairebé tot allò que es fa, que es fabrica, que es produeix va destinat únicament als cretins adolescents d'avui dia provoca una justificada angoixa, la qual cosa fa que la distància entre els joves d'ara i les generacions que els precedeixen resulti cada vegada més abismal. Proveu de mantenir converses normals amb aquests individus a veure què en traieu... Jo em limito, amb poques excepcions, a discutir seriosament només amb coetanis de menys de 15 anys per la part baixa i d'edat il·limitada per la part alta (en aquest cas, la paciència és fruit de l'agraïment que em mereixen).

CONTRA QUI REBEL·LAR-SE

En assolir l'edat de referència d'aquest escrit la gent no només es rebel·la poc i malament –encara es va a votar malgrat l'escassa confiança en el sistema–, sinó que molts impedeixen als seus fills de fer-ho, tot i no faltar-los motius. Enmig de la revolució conservadora dels 80 i el procés de globalització s'han educat els fills en una infància de somni, una adolescència transigent i una cloenda acadèmica que els ha permès assolir diverses carreres i màsters alhora que se'ls demana que acceptin salaris ínfims i renúncies socials per les quals se suposa que les generacions anteriors van lluitar.

A hores d'ara els referents de la pròpia joventut ens han traït i no tenim contra qui rebel·lar-nos. El nostre exemple resulta, doncs, del tot estèril per a generacions posteriors, a les quals es demanen sacrificis i es transmet, per primera vegada, un món pitjor del que han rebut els seus pares. El fracàs de la nostra generació en el llegat és rotund.

VALENTINE'S DAY

Especialment per a mi, diumenge vinent és un dia assenyalat. El festejo i el rumio per motius ben diferents dels que la invasió cultural que ha sofert part del món ens ha volgut imposar. Aquesta imposició, a la qual ens hem abocat amb desmesura i mansuetud pecaminosa, ha aconseguit modificar els estàndards dels nostres costums i de les nostres festes alhora que ens convida a divulgar –amb la cartera per davant– sentiments íntims i comuns com una mena de taxa del dia.

M'aplico sense pudor les recomanacions de la suposada Diada i... ¿res més tendre i íntim que aquesta imatge rebuda d'una alta cort gironina amiga? Si penso en el preu dels pernils que han d'oferir aquesta parella d'enamorats i en el plaer que proporcionaran a paladars diversos un cop escorxats i assecades cuixes i espatlles, em sembla que satisfaig de sobres les aspiracions de la publicitat més audaç.

Bon Dijous Gras i feliç Carnaval!

TÈCNICA REMARCABLE, PROCEDIMENT MILLORABLE

Acabat el cicle nadalenc és moment de fer obligada revisió del tema pessebrista. Fa temps que desprenen un cert tuf les autovaloracions dels participants del tradicional Certamen de Pessebres Artístics que se celebra entre les localitats de Sabadell i Sant Feliu del Racó. Finalment un grup independent ha assumit el ressò popular que exigia una revisió a fons de la qüestió i ens hem autoproclamat com a Comissió Avaluativa Paral·lela per tal de restablir la justícia social en el tema i evitar excessos de vanitats i supèrbies, algunes falsament afermades. Reconeixem que ens manca una visió global dels participants i llurs obres la qual cosa, emperò, no obsta ni ens invalida per emetre un judici just que confiem acceptaran les parts en litigi. Així, doncs, reconeixent que el nostre criteri es fonamenta en l'autoritat moral més que no pas en obscurs interessos partidistes de tendència amical o familiar, DICTAMINEM que:

Davant les expectatives de declarar desert el veredicte d'enguany, acordem -sense que serveixi de precedent- atorgar un únic guardó exaequo a tots els participants, en el benentès que per a futures edicions caldrà revisar el criteris avaluatius si es pretén que el certamen reïxi i tingui la continuïtat merescuda, d'acord amb el criteris artístics amb què se suporta.

22 de gener, 2010

Amb posterioritat a l'inici d'aquesta entrada, el Comissionat Inde-pendent de la Comissió Avaluativa Paral·lela que vetlla pel manteniment moral, ètic i estètic del concurs ha pogut valorar i interpretar noves obres. Tot i que el tema encara és sota secret de sumari, podem avançar quatre idees mal donades per tal d'evitar el desordre i l'esvalot entre els participants. Malgrat l'interès generalitzat pel judici, la sentència que ens hem compromès emetre és realment una qüestió difícil i podria perllongar-se en el temps. Prometem feina eficaç i contrastada i, per tant, equanimitat en el veredicte. De moment podem avançar que existeixen indicis que justifiquen el remenar la cua de més d'un dels participants. Lamentem no poder donar més novetats al respecte. Entendreu que el tema roman encara sota secret de sumari i que cal deixar treballar amb tranquil·litat el comissionat.

31 de gener, 2010

En relació als pessebres 2009, el Comissionat Independent dóna per acabada la tasca de visionat. Pendent només del dictamen definitiu volem aportar una lleugera valoració prèvia, un avanç tècnic i artístic d'acord amb les ponències que aquest comissionat porta realitzades.

OU FERRAT. Confeccionat sobre bases historicoarquitectòniques reals i notables, compagina aliances amb la modernitat present gràcies a la incorporació dels elements figuratius que el conformen (saures, humanoides, indis, àngels..., sense oblidar els seus autors). Detallisme i elaboració precisa, amb aplicació de tècniques informàtiques modernes. Commovedor, convulsiu i agitador.

SBD METRO. El reclam de ‹l'estació Xipironets› commou. Dues plantes de realitat tangible immediata configuren el tema central, no exempt de persistent contingut social i polític. Com la resta d'obres, contempla els elements bàsics pessebristes en la seva totalitat. Passat el període expositiu a la llar familiar pròpia, recomanem el lliurament de l'obra a l'AAFC (Associació d'Amics del Ferrocarril). Sentimental, actual i sacsejador.

CÒNIC PIRAMIDAL. Emmarcat en l'àmbit de la postmodernitat i barroquisme que l'envolta, un alzinar determina el perímetre de l'obra presentada. El brancam i la base donen suport als motius propis del projecte, que inclou peces de valor considerable. En el seu zenit culmina un immens caganer com a guaita i gabier del conjunt. Ecològic, tendre i emotiu.

NOTA I AVÍS PER A NAVEGANTS: la incontinència d'algun personatge amenaça el futur del certamen pessebrístic amb la seva imminent participació...

SUC DE RAÏM

Gairebé han passat quinze dies des l'inici d'aquest espai i vull agrair a tothom l'encoratjament rebut, ja sigui en forma de lectura, mitjançant la publicació de comentaris, constituint-vos en seguidors... He de dir que només en la darrere setmana han visitat aquest espai més de 200 persones d'indrets propers i ben allunyats. Confio en què en aquest punt de trobada cada vegada siguem més els que ens unim i publiquem les nostres inquietuds o alegries; tothom hi és benvingut o benvinguda. A tots moltes gràcies..

Hauria de fer, si se'm permet, una queixa només. I és que, com haureu comprovat, en l'apartat de pujades del YouTube se'm 'colen' uns vídeos que res no tenen a veure amb mi. Paciència, tard o d'hora, si aneu remenant i clicant, retornant a l'inici... acaben posant-se els que pertoquen, que a hores d'ara en són o haurien de ser-ne cinc.

Voldria dir, als que aneu rebent de forma més menys sistemàtica les meves cançons a través del correu electrònic, que a partir d'ara deixaré de fer-ho, ja que el tema setmanal anirà publicant-se en aquest bloc.

23 de gener, 2010

A punt d'arribar a les 1000 visites, nou rècord d'entrades en un sol dia, ahir, el 22-1-2010, han visitat aquesta adreça 60 persones, superant les 54 del passat dia 19-1-2010. Voldria remarcar l'expansió cap a França (París) i Mèxic (Culiacán, a l'estat de Sinaola), on sembla que fa uns anys l'amic Nasi P va sembrar una llavor que ha florit en diverses direccions de l'àmbit ons es belluguem uns quants dels que visitem aquest blog.

EL CAGANER

POEMES D'ANIVERSARI

NADALES-2009

EXITOSA REAPARICIÓ D'ADRIANO CELENTANO i MINA

El passat 22 de desembre la loteria passà de llarg a Catalunya excepte per aquells afortunats que van assistir al tradicional Concert de Nadal d'Els Llardons. Mary Jo Sinclair es transformà per uns instants en Mina i Scapix li donà rèplica com a eventual Celentano en una interpretació memorable. La Canforrales Jazz Band assolí l'èxit esperat. Si ningú no hi posa remei, el futur musical del país serà recordat pel concert de l'Orfeó Català del dia de Sant Esteve i pel Sopar-Concert dels Llardons.

Naixement del meu blog personal

Finalment m'he tirat a la piscina i he decidit crear un blog. D'ara endavant faré servir aquesta eina per esplaiar-me tant com vulgui –o com pugui– i sereu vosaltres qui decidireu si em voleu seguir o no.

Llarga vida al meu blog personal. Ah, i gràcies al meu fill Raimon, que m'ha ajudat en els tecnicismes que desconec, que són infinits.

Sembla que estic obligat a realitzar un 'speech' de presentació però prefereixo no cansar-vos d'entrada i, com que sóc el mateix d'abans d'això del blog, em remeto a la declaració de principis realitzada el 30 de juny de 2007, amb motiu de la festa Scapix-50:

"...fa uns mesos, quan us vaig enviar el targetó amb què us convo-cava avui, manifestava també els meus dubtes existencials de cara el futur. Confio que la vostra presència i resplendor guiïn i il·luminin el meu alter ego en l'elecció del camí correcte per al trànsit que em resta.

"Però us he enganyat i demano disculpes ja que el motiu real de la trobada no és una simple revetlla d'estiu, no. En realitat, el motiu d'aquesta trobada no és sinó fer-vos partícips de la meva elecció vital i, en tant que partícips, responsables de la meva tria perquè, com deia el poeta, jo 'sóc també molt covard i salvatge' i si m'agrada compartir les alegries amb vosaltres ¿per què no heu, vosaltres, de participar també de les meves penitències? Ho sento i em sap greu però mentre el dilema persisteixi ningú no quedarà lliure dels meus pecats. Així, doncs, mentre patim en perfecta comunió la penitència reclamo públicament ajut i el vostre compromís:

"I ara què faig? I ara què toca? The Godfather o Peter Pan? El dilema persisteix..."