Finalment m'he tirat a la piscina i he decidit crear un blog. D'ara endavant faré servir aquesta eina per esplaiar-me tant com vulgui –o com pugui– i sereu vosaltres qui decidireu si em voleu seguir o no.
Llarga vida al meu blog personal. Ah, i gràcies al meu fill Raimon, que m'ha ajudat en els tecnicismes que desconec, que són infinits.
Sembla que estic obligat a realitzar un 'speech' de presentació però prefereixo no cansar-vos d'entrada i, com que sóc el mateix d'abans d'això del blog, em remeto a la declaració de principis realitzada el 30 de juny de 2007, amb motiu de la festa Scapix-50:
"...fa uns mesos, quan us vaig enviar el targetó amb què us convo-cava avui, manifestava també els meus dubtes existencials de cara el futur. Confio que la vostra presència i resplendor guiïn i il·luminin el meu alter ego en l'elecció del camí correcte per al trànsit que em resta.
"Però us he enganyat i demano disculpes ja que el motiu real de la trobada no és una simple revetlla d'estiu, no. En realitat, el motiu d'aquesta trobada no és sinó fer-vos partícips de la meva elecció vital i, en tant que partícips, responsables de la meva tria perquè, com deia el poeta, jo 'sóc també molt covard i salvatge' i si m'agrada compartir les alegries amb vosaltres ¿per què no heu, vosaltres, de participar també de les meves penitències? Ho sento i em sap greu però mentre el dilema persisteixi ningú no quedarà lliure dels meus pecats. Així, doncs, mentre patim en perfecta comunió la penitència reclamo públicament ajut i el vostre compromís:
"I ara què faig? I ara què toca? The Godfather o Peter Pan? El dilema persisteix..."
Així m'agrada, que tots som culpables o responsables de com som. Ah, i no és fals determinisme.
ResponEliminaVa ser un tastet boníssim, la descoberta d'una veu magnífica i una banda inqüalificable. Quan hi tornis, no m'oblidis.
ResponEliminaEstima't amic:
ResponEliminaMolt be el teu blog, de segur que l'aniràs millorant ja que per mi es poc pràtic, i jo com ja saps soc molt limitat en les noves tecnologies, aprofitarè el teu blog per deixar anar de tant en tant parides meves, menre no me les censuris, cosa que espero que no facis, ja que la llibertat d'expresiò es molt important.
De moment et desitjo a tu, a la familia i tots els que visiteu aquest blog, un bon any i recordeu que are que farem eleccions siguem capaços de votar en conciencia, es a dir si no hi ha politIcs que valguin, que no ni han!!!! VOT EN BLANC!!!!!!!!!!
M'agrada aquest blog, és clar, nítid, concís, amb criteri estètic i funcional. No és ben bé el fòrum que busco però potser el recomanaré i potser el seguiré a estones.
ResponEliminaHòstia, Pau, sóc el Raül de Llavorsí, quina p... casualitat haver descobert aquest blog sense dir-nos-ho, eh?
ResponEliminaLa rehòstia, jo visc a Sort i acabo de descobrir el blog. Ens l'apropiem els del Pallars?
ResponElimina