IMMATERIALS PATRIMONIS

FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY –Castells–

FOLKLORE RELIGIÓS –Cant de la Sibil·la–

HABEMUS PAPAM

Fratelli, anuntio vobis gaudio magnum: Habemus Papam... in Barcelona.

PECATA MINUTA

En la seva personalitat dual, ara com a Benet XVI, l'exmembre del partit nazi Joseph Ratzinger és a punt d'arribar a Barcelona, la qual cosa alegra i conforta moltes persones alhora que en preocupa d'altres. Donada la representació que ostenta el personatge, es prega a les famílies que, mentre duri l'estada de l'alemany reconvertit i la seva cort a les nostres contrades, tinguin particular cura dels fills, especialment si són menors d'edat.

En el seu moment aquest espai ja va dedicar un post als pederastes que encobreix l'Església

catòlica. Ens preguntem quan se'ls aplicaran les sancions que preveuen les lleis dels respectius

països on s'han comès els delictes ja que les lleis vaticanes –que no han d'interferir les civils– els exoneren o els consideren precrits. I ja posats a desvetllar aquests tipus de delictes, la curiositat demana quan es faran públics els pecats de les monges, que bé en deuen haver comès algun...

Mentre s'escuden en pretextos insostenibles, el clergat d'aquí i el d'allà no en té prou de condemnar-nos amb el pecat

sinó que insta els seus seguidors a desobeir les lleis que la societat s'atorga. En qualsevol país normal la fiscalia tramitaria un expedient. Aquí, malgrat que les lleis diguin el contrari, només es considera intolerància i, per tant, objectiu de la justícia altres tipus d'opinions discrepants.

Com en el cas del seu antecessor polonès, molt ens temem que l'èxit de la visita papal omplirà estadis de la mateixa manera que impulsarà el buidatge de les esglésies del ram, que diuen vetllar per l'esperit de creguts i descreguts. Amb tota seguretat la visita aconseguirà satisfer les intencions d'aquelles parròquies i santuaris que permeten la pobresa dels fidels que diuen cercar, les quals continuaran igual d'insensibles tan bon punt acomiadin Sa Majestat Vaticana.

I és que la fatuïtat de l'Església romana s'ha caracteritzat sempre pel comportament contrari a la seva prèdica. Per no parlar de la Inquisió i altres desencerts notables, des de Pius XII ençà no hi ha hagut cap altre organisme, cap altra església, cap altra institució amb una capacitat tan perversa d'adaptació a la contemporeneïtat del sistema. Els repàs històric dels respectius papats mena en aquesta única direcció. Només, potser, durant el segle XX el comunisme de l'URSS va aconseguir uns dirigents tan camaleònics. Però l'URSS va desaparèixer...

D'altra banda i seguint amb aquesta mateixa línia, la fatuïtat amb què els falcons de l'administració papal han tractat el tema de llengua és un exemple més –no podria ser d'altra manera– d'aquesta forma d'actuació, afavorint sempre el poder que més li interessa per tal de mantenir-se en els privilegis.

De vegades penso que som ben a prop d'inaugurar el monument al triumvirat Francisco Franco-Kurt Waldheim-Joseph Ratzinger, acomboiats amb el bust d'un tal Adolf Hitler.

Ad kalendas græcas, Santedat.

BURCA I NICAB

Que en temps de crisi els polítics es dediquin únicament a legislar sobre temes de nul·la transcendència, procurant l'obtenció dels màxims rèdits electorals com a objectiu prioritari, és una realitat directament proporcional a la incapacitat que tenen per resoldre les dificultats quotidianes de la majoria de persones. Quan els interessa desviar l'atenció de temes concrets de país que afecten directament la ciutadania surten amb el renovat «ara no toca» i aporten com a exemple el tòtem de l'economia. I incapaços com són no es dediquen ni a una cosa ni a l'altra. Demagògia stricto sensu.

Amb el tema del burca i el nicab, uns quants alcaldes temorosos de perdre el càrrec han mostrat un més que notable esverament previ a la reflexió. El més trist és que la majoria d'alcaldes catalans crítics amb aquest model de vestimenta formen part d'uns partits (PSC-PSOE, la majoria, i altres de CiU) que vacil·len des de fa anys en massa temes, la qual cosa dóna ales als xenòfobs i a la dreta postfranquista, que recull amb prestesa aquestes propostes i intenta extraporlar-les urbi et orbe.

El debat fóra creïble si versés sobra la laïcitat del país de forma global, sobre la conveniència o no d'exhibir determinats trets identitaris de forma pública aquest, però, és un debat que no interessa, és impensable en la falsa democràcia que ens ha tocat suportar.

Que el debat és trist i de poc calat es justifica per si sol, però el més intolerant és que s'immisceixin en la llibertat individual i no ens permetin posar-nos el burca ni per carnaval, és clar que abans caldria trobar algú que ens els proporcionés, ni que fos alguna empresa de venda per correspondència...

Per tal de no veure'ls la cara jo posaria el burca a més d'un, així, de passada, també se'm faria més difícil d'escoltar les bajanades que diuen.

IRREFUTABLE

Malgrat els desmentiments no mai prou significatius ni clars de la cúria romana, les excuses (vídeo) encara pitjors del cardenal Tarcisio Bertone, que mereixerien un altre encausament, els abusos més que provats de Marcial Maciel (vídeo) –Legionarios de Cristo– i el que encara desconeixem, la foto del vitrall que encapçala el text sembla la prova definitiva per resoldre el cas dels abusos de l'Església Catòlica.

PER L'AMOR DE DÉU...

He dubtat d'intitular aquesta entrada com un segon "Tranquil, Jordi, Tranquil...", recordant-me una vegada més del desaparegut grup de Canet, però he preferit mantenir les formes de l'original que m'ha arribat. Molt millor i més precís, tot s'ha de dir.

En l'entrada referida més amunt (21-10-2010) em queixava de la pressió per publicar que rebia de part d'alguns lectors i/o seguidors d'aquest blog, molts dels quals exigíeu un espai que jo no us puc oferir sinó en forma de "comentaris". Bé, ha arribat el moment, aplicant-vos un paral·lelisme senzill i pràctic, de fer-vos entendre les coses ja no per voluntat pròpia sinó divina.

Si heu arribat a l'enllaç, l'heu clicat i l'heu llegit, les paraules que pugui afegir són del tot sobreres, motiu pel qual només em resta dir que, ara que els bisbes sembla que estan per la feina, no us estranyi si inicien el procés de la meva beatificació. A tots els que ho heu fet possible, moltes gràcies. Ens veiem al cel (sense preses, però, eh?).

TÈCNICA REMARCABLE, PROCEDIMENT MILLORABLE

Acabat el cicle nadalenc és moment de fer obligada revisió del tema pessebrista. Fa temps que desprenen un cert tuf les autovaloracions dels participants del tradicional Certamen de Pessebres Artístics que se celebra entre les localitats de Sabadell i Sant Feliu del Racó. Finalment un grup independent ha assumit el ressò popular que exigia una revisió a fons de la qüestió i ens hem autoproclamat com a Comissió Avaluativa Paral·lela per tal de restablir la justícia social en el tema i evitar excessos de vanitats i supèrbies, algunes falsament afermades. Reconeixem que ens manca una visió global dels participants i llurs obres la qual cosa, emperò, no obsta ni ens invalida per emetre un judici just que confiem acceptaran les parts en litigi. Així, doncs, reconeixent que el nostre criteri es fonamenta en l'autoritat moral més que no pas en obscurs interessos partidistes de tendència amical o familiar, DICTAMINEM que:

Davant les expectatives de declarar desert el veredicte d'enguany, acordem -sense que serveixi de precedent- atorgar un únic guardó exaequo a tots els participants, en el benentès que per a futures edicions caldrà revisar el criteris avaluatius si es pretén que el certamen reïxi i tingui la continuïtat merescuda, d'acord amb el criteris artístics amb què se suporta.

22 de gener, 2010

Amb posterioritat a l'inici d'aquesta entrada, el Comissionat Inde-pendent de la Comissió Avaluativa Paral·lela que vetlla pel manteniment moral, ètic i estètic del concurs ha pogut valorar i interpretar noves obres. Tot i que el tema encara és sota secret de sumari, podem avançar quatre idees mal donades per tal d'evitar el desordre i l'esvalot entre els participants. Malgrat l'interès generalitzat pel judici, la sentència que ens hem compromès emetre és realment una qüestió difícil i podria perllongar-se en el temps. Prometem feina eficaç i contrastada i, per tant, equanimitat en el veredicte. De moment podem avançar que existeixen indicis que justifiquen el remenar la cua de més d'un dels participants. Lamentem no poder donar més novetats al respecte. Entendreu que el tema roman encara sota secret de sumari i que cal deixar treballar amb tranquil·litat el comissionat.

31 de gener, 2010

En relació als pessebres 2009, el Comissionat Independent dóna per acabada la tasca de visionat. Pendent només del dictamen definitiu volem aportar una lleugera valoració prèvia, un avanç tècnic i artístic d'acord amb les ponències que aquest comissionat porta realitzades.

OU FERRAT. Confeccionat sobre bases historicoarquitectòniques reals i notables, compagina aliances amb la modernitat present gràcies a la incorporació dels elements figuratius que el conformen (saures, humanoides, indis, àngels..., sense oblidar els seus autors). Detallisme i elaboració precisa, amb aplicació de tècniques informàtiques modernes. Commovedor, convulsiu i agitador.

SBD METRO. El reclam de ‹l'estació Xipironets› commou. Dues plantes de realitat tangible immediata configuren el tema central, no exempt de persistent contingut social i polític. Com la resta d'obres, contempla els elements bàsics pessebristes en la seva totalitat. Passat el període expositiu a la llar familiar pròpia, recomanem el lliurament de l'obra a l'AAFC (Associació d'Amics del Ferrocarril). Sentimental, actual i sacsejador.

CÒNIC PIRAMIDAL. Emmarcat en l'àmbit de la postmodernitat i barroquisme que l'envolta, un alzinar determina el perímetre de l'obra presentada. El brancam i la base donen suport als motius propis del projecte, que inclou peces de valor considerable. En el seu zenit culmina un immens caganer com a guaita i gabier del conjunt. Ecològic, tendre i emotiu.

NOTA I AVÍS PER A NAVEGANTS: la incontinència d'algun personatge amenaça el futur del certamen pessebrístic amb la seva imminent participació...

EL CAGANER

NADALES-2009