Un fracàs no s'improvisa.

La màxima creació humana és el triangle equilàter.

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.

Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.

Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.


Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

31 de des. 2009

30 de des. 2009

FRIQUIS

28 de des. 2009

NADALES-2009

EXITOSA REAPARICIÓ D'ADRIANO CELENTANO i MINA

El passat 22 de desembre la loteria passà de llarg a Catalunya excepte per aquells afortunats que van assistir al tradicional Concert de Nadal d'Els Llardons. Mary Jo Sinclair es transformà per uns instants en Mina i Scapix li donà rèplica com a eventual Celentano en una interpretació memorable. La Canforrales Jazz Band assolí l'èxit esperat. Si ningú no hi posa remei, el futur musical del país serà recordat pel concert de l'Orfeó Català del dia de Sant Esteve i pel Sopar-Concert dels Llardons.
Cursiva

27 de des. 2009

Naixement del meu blog personal

Finalment m'he tirat a la piscina i he decidit crear un blog. D'ara endavant faré servir aquesta eina per esplaiar-me tant com vulgui –o com pugui– i sereu vosaltres qui decidireu si em voleu seguir o no.
Llarga vida al meu blog personal. Ah, i gràcies al meu fill Raimon, que m'ha ajudat en els tecnicismes que desconec, que són infinits.
Sembla que estic obligat a realitzar un 'speech' de presentació però prefereixo no cansar-vos d'entrada i, com que sóc el mateix d'abans d'això del blog, em remeto a la declaració de principis realitzada el 30 de juny de 2007, amb motiu de la festa Scapix-50:

"...fa uns mesos, quan us vaig enviar el targetó amb què us convo-cava avui, manifestava també els meus dubtes existencials de cara el futur. Confio que la vostra presència i resplendor guiïn i il·luminin el meu alter ego en l'elecció del camí correcte per al trànsit que em resta.
"Però us he enganyat i demano disculpes ja que el motiu real de la trobada no és una simple revetlla d'estiu, no. En realitat, el motiu d'aquesta trobada no és sinó fer-vos partícips de la meva elecció vital i, en tant que partícips, responsables de la meva tria perquè, com deia el poeta, jo 'sóc també molt covard i salvatge' i si m'agrada compartir les alegries amb vosaltres ¿per què no heu, vosaltres, de participar també de les meves penitències? Ho sento i em sap greu però mentre el dilema persisteixi ningú no quedarà lliure dels meus pecats. Així, doncs, mentre patim en perfecta comunió la penitència reclamo públicament ajut i el vostre compromís:
"I ara què faig? I ara què toca? The Godfather o Peter Pan? El dilema persisteix..."