Un fracàs no s'improvisa.

La màxima creació humana és el triangle equilàter.

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.

Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.

Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.


Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

29 de des. 2010

TRASLLAT


A partir d'ara em trobareu a:



27 de des. 2010

CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA...


ANIVERSARI

Avui fa un any del naixement d'aquest blog. Com he dit en algunes ocasions, en cap moment no he tingut ni tinc la pretensió d'escampar-me il·limitadament per la bloggosfera, tanmateix agraeixo que una bona colla d'amics, de coneguts i inconeguts aparegueu per aquí de forma més o menys regular.

He de confesssar que un cop creat el blog, la principal inquietud al respecte era com i amb quina regularitat havia de donar-li vida. És per això que vaig proposar-me d'escriure-hi un post setmanal. Ha passat un any, he refet la imatge del blog en un parell d'ocasions i hem superat amb escreix les intencions primigènies. I ho escric en plural perquè molts de vosaltres m'heu ajudat en el propòsit. No faré ara un resum de les visites rebudes, indrets de procedència, etc., em plau manifestar, però, que d'acord amb les estadístiques que disposo estic gratament sorprès en aquest sentit. I com que cada dia de cada dia, amb diferència respecte als caps de setmana, sou una bona colla els que en un moment o altre visiteu aquest lloc, celebro especialment que formem part d'una quotidianitat compartida.

Sabeu que no censuro res ni ningú i és per això que animo tothom que vulgui a aportar els comentaris que vulgui del que vulgui –alguns ja ho feu–. Als que encara no us heu atrevit a escriure-hi, podeu mantenir-vos com a simples lectors i/o visitants amb el mateix agraïment per part d'aquest administrador, tanmateix us esperono a perdre la por, si aquest és el motiu del vostre pas silenciós per aquest indret.

No voldria cloure aquestes ratlles sense agrair el suport d'aquelles persones que m'han ajudat en la resolució de dubtes, criteris estètics i solució de problemes diversos, en aquest sentit la dedicació i paciència del meu fill Raimon ha esta un suport impagable.

L'any viscut m'ha aportat la maduresa i coneixements suficients com per anunciar-vos l'imminent trasllat a un nou lloc on, amb un format més sobri però amb les mateixes prestacions, espero continuar donant la tabarra.

Moltes gràcies a tots, i recordeu que casa meva és casa vostra...

24 de des. 2010

ESCUDELLA DE NADAL

ingredients
la carcanada d'un bon pollastre, el coll, les potes i el pedrer, 1/4 de gallina o de polla díndia, un parell d'ossos de genoll de vedella, un os d'espinada, 1/2 orella de porc, una botifarra blanca crua i una altra de negra, unes branques d'api, pastanagues, patates, un porro gros, una xirivia, un tros de col, un grapat de cigrons que prèviament haurem tingut en remull i els galets corresponents.

per a la pilota
250g de carn picada de vedella, 250g de carn picada de porc, un ou, molla de pa sucada amb llet, all, julivert, sal i pebre.

preparació
Un cop rentades bé totes les carns, excepte les botifarres, submergiu-les en una olla gran amb aigua. Un cop arrenqui el bull, traieu l'escuma que s'haurà format. Afegiu-hi els cigrons i una mica més tard les verdures i les patates. En aquest punt l'olla no ha de deixar de bullir. Quan toqui apagueu el foc, com que tot serà ben cuit, separeu en una safata les carns i la part de verdures, les patates i els cigrons. Per desgreixar el caldo, deixeu-lo reposar i amb un estri de cuina apropiat us ha de resultar fàcil de fer.
Abans de servir porteu de nou el caldo a ebullició i afegiu-hi els galets. Per tal de comprovar que no resulti massa fort de gust, es recomana afegir la sal cal al final i tastar-lo. Per fer la pilota ja us espavilareu, que encara no m'he il·lustrat en aquest aspecte...
De ben segur que a cada casa preparen l'escudella a la seva manera; a la meva també, i m'imagino que tampoc és ben igual que la recepta que us aporto. Arribades, però, aquestes dates, enguany m'ha servit per intentar esbrinar diferents tipus d'escudelles de Nadal i he optat per aquesta recepta, que no deu variar gaire de la que la majoria menjarem. Bon Profit i Bon Nadal!

21 de des. 2010

ESPANYOL DE BARCELONA


Avui que el Barça no ha fet un bon resultat amb l'Athletic, els meus pensaments retornen al derbi de dissabte amb l'Espanyol. Els seguidors d'aquest darrer club afrontaven el duel amb inusual fatxenderia –una classificació fictícia a aquestes alçades de la temporada els donava coratge– i van rebre una maneta de gols que els hauria de resituar al lloc de sempre: el manteniment de la categoria com a objectiu principal.

El Barça és l'equip de Catalunya, del català ric i del català pobre, del burgès i del menestral, del ciutadà de Barcelona i del vilatà de l'indret més petit i amagat, del que se sent català de soca-rel i de l'immigrant que intenta crear lligams al lloc d'acollida; fins i tot celebren moltes vegades els seus triomfs aquells a qui no els agrada el futbol. El provincià català o que viu a Catalunya és de l'Espanyol.

Diuen que els han fet un estadi molt bonic, potser això els ajudarà a milllorar el futbol que practiquen la qualitat del seu sentiment, però, seguirà com sempre: ressentit, envejós del Barça i expectant els èxits del Real Madrid. ¿Qui no recorda l'emprenyament i el rebombori que van organitzar perquè en una promoció de Catalunya amb Les Tres Bessones no hi apareixien els seus colors? No era que volien promocionar també Catalunya sinó que se'ls menjava l'enveja perquè només hi apareixien símbols culers. Es queixen que el Barça ocupa més espai mediàtic però no els fa res que a TV3 programin primer la informació del seu Real Madrid abans que la pròpia, d'això, no se'n queixen gens!

Els nostres ídols: Kubala, Cruyff, Romario, Koeman, Guardiola, Messi... Els seus: Tamudo i Juanito? o Tamudo i Gento?

Pel que fa a la necessitat de proclamar la seva espanyolitat i altres penalitats que arrosseguen podeu consultar la bibliografia que desitgeu, tanmateix us recomano llegir el recent post d'Antoni Ferrando al seu blog (aneu-hi).

City/United (Manchester), Celtic/Rangers (Glasgow), Sevilla/Betis (Sevilla), Depor/Celta (Galízia), Othello/Caran d'Ache, Fred Perry/Lacoste... Els culers no hem dubtat mai quina és l'opció correcta, els pericus triarien l'altra...

19 de des. 2010

CONCERT DE NADAL



12 de des. 2010

MENJA BÉ, CAGA FORT I NO TINGUIS POR DE LA MORT!

Trobareu el tradicional joc del Caganer Misteriós, a l'adreça de sempre, llardons.com. La tradició mana que així sigui i no calgui donar més explicacions.

Gràcies a la participació de tots, hem arribat sense interrupcions a la sisena edició. Els anys passen volant l'esperit, però, roman com sempre, almenys en la intenció. Enhorabona a tots els participants!

I ja ho sabeu, «Menja bé, caga fort i no tinguis por de la mort!»

EDICIONS ANTERIORS
Caganer Misteriós, 2005 Fidel Castro
Caganer Misteriós, 2006 Stan Laurel i Oliver Hardy
Caganer Misteriós, 2007 Woody Allen
Caganer Misteriós, 2008 Julius «Groucho» Marx
Caganer Misteriós, 2009 Pep Guardiola
Caganer Misteriós, 2010 ?