Un fracàs no s'improvisa.

La màxima creació humana és el triangle equilàter.

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.

Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.

Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.


Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

28 de juny 2010

BURCA I NICAB

Que en temps de crisi els polítics es dediquin únicament a legislar sobre temes de nul·la transcendència, procurant l'obtenció dels màxims rèdits electorals com a objectiu prioritari, és una realitat directament proporcional a la incapacitat que tenen per resoldre les dificultats quotidianes de la majoria de persones. Quan els interessa desviar l'atenció de temes concrets de país que afecten directament la ciutadania surten amb el renovat «ara no toca» i aporten com a exemple el tòtem de l'economia. I incapaços com són no es dediquen ni a una cosa ni a l'altra. Demagògia stricto sensu.
Amb el tema del burca i el nicab, uns quants alcaldes temorosos de perdre el càrrec han mostrat un més que notable esverament previ a la reflexió. El més trist és que la majoria d'alcaldes catalans crítics amb aquest model de vestimenta formen part d'uns partits (PSC-PSOE, la majoria, i altres de CiU) que vacil·len des de fa anys en massa temes, la qual cosa dóna ales als xenòfobs i a la dreta postfranquista, que recull amb prestesa aquestes propostes i intenta extraporlar-les urbi et orbe.
El debat fóra creïble si versés sobra la laïcitat del país de forma global, sobre la conveniència o no d'exhibir determinats trets identitaris de forma pública aquest, però, és un debat que no interessa, és impensable en la falsa democràcia que ens ha tocat suportar.
Que el debat és trist i de poc calat es justifica per si sol, però el més intolerant és que s'immisceixin en la llibertat individual i no ens permetin posar-nos el burca ni per carnaval, és clar que abans caldria trobar algú que ens els proporcionés, ni que fos alguna empresa de venda per correspondència...
Per tal de no veure'ls la cara jo posaria el burca a més d'un, així, de passada, també se'm faria més difícil d'escoltar les bajanades que diuen.

8 comentaris:

  1. Sentència de l'Estatut (ja era hora!!!) i el Barça fa un pas enrere en la seva catalanitat. Laporta haurà estat un parèntesi de fidelitat i afirmació entre l'espanyolisme matusser de Núñez i el catalanisme de Pedralbes, de Rosell. Com el trobarem a faltar!!!

    ResponElimina
  2. El primer que trobi alguna burca que me'n reservi tres

    ResponElimina
  3. Vas fort, scapix, primer toques el tema de la crema a les fogueres i ara aquest. Tu sempre fent amics però així m'agrada, les coses clares i la xocolata espessa!!! Endavant les atxes!!!

    ResponElimina
  4. Per a mi reserveume'n cinc, de burques (totes per a homes).

    ResponElimina
  5. Busqueu-me a Copenhauen2 de juliol del 2010, a les 20:48

    No sé com podeu parlar tan alegrement, i encara menys pensar que els "papàs" polítics (alcaldes aficionats inclosos) no s'ocupen dels problemes que ens fan viure amb ansietat el nostre pobre dia a dia.
    Jo mateix, només quan surto de casa, em començo a trobar burkas i, és clar, no sé si hi ha un terrorista a sota. I no diguem quan torno pel vespre, que també, com és ben sabut, et vas trobant burkes a cada cantonada, amb els conseqüents sobresalts, que quan és fosc encara fan més por.
    A més, de tots és coneguda la quantitat de robatoris a bancs i joieries fets amb el burka, i els atracaments a mà armada: no es pot tolerar aquest nivell d'inseguretat ciutadana! Un aplaudiment, doncs, als nostres clarividents polítics, amb una menció especial al PP (medalla d'or), CU (medalla de plata) i PSC (medalla de bronze, però per poc).
    D'altra banda no entenc que no considereu "assenyat" posar una multa d'un mínim de 500€ a la dona que gosi posar-se aquesta prenda: si ho fa per convicció religiosa, que escarmenti! que aquí tenim l'única religió verdadera: si es vol integrar que l'acati (com les sentències del TC). I si ho fa forçada o condicionada (se'n podria donar algun cas) és ben just que se li posi la multa doncs així, obviament, "defensem" els seus drets i l'ajudem en el seu procés de lliberament. Que això dongui "ales" als més extremistes: doncs res, ja hi posarem "dos cojones" després per arreglar-ho.
    Potser seria una política vàlida també per les dones que es deixen maltractar: a la que s'aprecïi un morat, multa al canto!!! així aprenen i s'alliberen. És una idea, i no és que insinui que els nostres polítics no en tinguin, eh? Déu me'n guard!

    ResponElimina
  6. Scapix, em sembla que he trobat un possible proveïdor de burques. On anem per Carnaval? Li ho preguntem al de Copenhagen?

    ResponElimina
  7. No podia ser d'altra manera, el Manolo (Bustus) també s'ha apuntat a la demagògia sociovergent!!! No m'estranya que hagin desvetllat els integristes quan estaven tranquils i sense emprenyar. No poden ser més rucs, uns i altres,però el que comença té culpa doble.

    ResponElimina
  8. Em pregunto si no és un sistema a abolir el model d'una societat com l'anglesa on, a canvi de l'acceptació ample i generosa de cultures i creences diverses es mantenen interessadament els propis ghettos (escoles reaccionàriament classistes, sexistes, etc.) amb la intenció de perpetuar-se endogàmicament els mateixos als estrats superiors de la societat i del poder.

    ResponElimina