Gràcies a la crisi, al món de l'educació obligatòria se li obren unes expectatives no imaginables des de la tan criticada dècada dels 80 del segle passat. La retallada del Departament d'Educació podria comportar que els docents deixin de programar unes quantes activitats, visites i colònies, així com l'abandonament de l'estrany vici de destinar munts d'hores, dies o fins i tot setmanes senceres a preparar castanyades, Nadal, carnestoltes (ai las! la majoria de pares i mares no es disfressen mai ni enlloc però, això sí, que la canalla ho faci als centres, que aquests no el canviïn mai i, si pot ser, de portes obertes, que tothom gaudexi de no saben ben bé què). Si queda alguna data lliure es mal prepara la Diada de sant Jordi, més aviat amb poca gràcia i reiterant els mateixos materials, idees i continguts, que això d'escriure i llegir cada dia sembla més passat de moda.
Si no per excel·lir almenys per millorar notablement l'actual situació, només caldria recordar al Govern, al Conseller, càrrecs polítics i de confiança que no retallin les ratios, que mantinguin o augmentin –ara que els sobrarà pressupost d'altres partides— les atencions a l'alumnat amb dificultats o amb capacitats superiors, aquests sempre se citen en la paperassa (ui, perdó) però no he vist mai enlloc cap atenció sinó la particular que cada docent hi dedica pel seu compte.
Per elevar el nivell educatiu del país –actualment en caiguda lliure– caldria, a més a més de la suposada eficàcia docent, la mínima dedicació de la Conselleria en una pila d'assumptes iniciats els últims anys, perquè havent introduït tants formalismes, discutibles proves de nivell, cursos seminaris i cursets, la majoria dels quals únicament al servei de l'aparador oficial i en benefici d'un sobresou per a uns quants, el resultat continua essent el que és, deplorable a la vista de tothom. I només falta que carreguin els neulers als docents, quina barra!
Entre ensenyament i educació fa temps que el país s'ha oblidat de la docència. Ara, però, si la Conselleria no ho malmet som, doncs, al llindar de la recuperació. Ja era hora, gràcies, Ernest Maragall, antecessors i col·laboradors.
Amb l'ensenyament fan com amb la grip A, destinen una pila de diners però l'efectivitat és força decebedora o nul·la. Algun remei caldrà trobar o continuarem excavant un pou cada vegada més fons.
ResponEliminaEl tema musical, un bon clàssic però m'hi falta l'hostion del Genn Ford a la Rita Hayworth.
ResponEliminaPel quefa al tema educació, vull dir que l'esquerra s'omple la boca de dir que tot passa per l'educacií obligatòria però ja se'n veuen els resultat, tot el contrari. I Així anem.
La canallesca ja té el Sandro a la presidència, ara a veure si és "tan bo" com l'han venut. Semblem un país de rucs!!!!
ResponEliminaPer evitar qualsevol malentès he de d'afegir al contingut del post que un servidor, ho saben els que em coneixen, sempre ha estat favorable a la «sisena hora», potser no tant en la seva aplicació però al cal i a la fi, en sóc favorable. També he de dir que, evidentment, ni que sigui pel temps exercit, no tots els antecessors titulars de la Conselleria tenen el mateix grau de responsabilitat en el tema.
ResponEliminaMolt queixar-se, molta vaga si no hi ha gaire feina però a l'hora de la veritat el personal docent farà el de sempre: queixar-se i prou i repetir els esquemes.
ResponEliminaDe la radio, oi? ja et dic jo que ets un crac, encara et faràs famós. Tu digues que t'agafin com a col.laborador.
ResponEliminaSembla que es pot contactar amb la Generalitat força fàcil. Joan, podries enviar articles al senyor Maragall i amiguets per veure si van comprenent de que va tot això. Que no la caguin més pq no ho resistirem!!!
Pel que fa a l'ensenyament aquest país ho tenia tot (professorat implicat, famílies, actituds, interessos...) de cara fa 30 anys, però any rere any enlloc d'anar endavant hem anat reculant. Més o menys allò que en cada bugada i hem perdut un llençol, però a l'engròs.
ResponEliminaLes retallades que ens preparen també inclouen educació ( obvi).
ResponEliminaEl tripartit ha esmerçat una bona quantitat de diners envers l'ensenyament ( 1500 profes per la sisena hora, reducció d'hores de docència..) per citar-ne les més importants crematísticament parlant. Això s'ha fet. També han destinat diners a d'altres temes més que discutibles o si més no sense un objectiu aparent que no fos el d'aparentar.
I hom es pregunta, i els resultats ? En educació com en les crisis no hi ha immediatesa a l'hora de visualitzar resultats, ja que aquests s'han de veure a mitjà i a llarg termini.
Els resultats dels informes són deplorables, per coneguts,segurament amb la mostra d'un únic mestre ja s'haguessin pogut arribar a les mateixes conclusions.
Si ni el tripartit ( dit d'esquerres) no han estat capaç de resoldre un simple problema , que ens espera amb CiU.
El problema és senzill. Tenim dos pollastres i els hem de repartir entre dues persones. Quan en toca a cadascuna ? Encara es pensen que en toquen un per cadascuna.
La resposta correcte és depen de qui tingui la panxa més plena.
Fins quan ens aplicaran el cafè per a tothom en el món de l'educació!!
Ep senyors que encara queden dretes i esquerres !
Per cert, les crítiques al departament d'educació( jo també m'hi apunto) mereixerien un comentari que deixem per un altre ocasió, doncs em criden a sopar
L'educació obligatòria, un desastre.
ResponEliminaL'educació universitària potser no tant però només serveix per aportar becaris mal pagats a les empreses.
Felicitats polítics!!!! Com es nota que vosaltres esteu arregladets...
Y los que nos rondará morena:
ResponEliminaCarai, noi (o noia), si que dura aquest sopar, no? Et volia seguir però veig que o t'has mort o t'han ingressat...
No sé d'enlloc, a part de Catalunya i el País Valencià, on l'aprenentatge de la llengua pròpia s'ignori amb tanta despreocupació com fem. L'escriptura és un apartat totalment inexistent en l'àmbit acadèmic. Us convido a revisar programes, textos, treballs i el que calgui. ara, quan retornem a la línia única en espanyol, esperem que el valor de l'escriptura continuï essent el mateix. En cas contrari n'hi haurà per lapidar-nos per haver perdut tants anys. Fa la sensació que en molt menys durant la República es va treballar més i millor. Sí, ja sé que hem avançat en altres aspectes (universalitat...), però una cosa no treu l'altra.
ResponEliminaHem equiparat els estudiants per la banda baixa, sap greu reconèixer-ho, jo era dels que ho negava però em rendeixo davant l'evidència. Les companyes i companys que conec del món de l'ensenyament només la dedicació intensa i professional amb els més desvalguts els permet sobreviure als impediments que es troben per realitzar la feina estàndard que representaria l'aula normal. Fan bé, ningú no els reconeixerà els seu esforç ni dedicació, quan els arribi el descontrol mental que proporcionen el nostres centres educatius.
ResponEliminaPel que fa alumnat, es fa difícil motivar-los, no existeix recompensa a l'esforç, els nostres universitaris no troben feina ni feines mínimament recompensades... ¿Per què estudiar, si qualsevol cràpula indocumentat o incompetent posat en política o en teleescombraries en treu beneficis a cabassos?