CUBA, EN DOCUMENTALS I AL COR

Buena Vista Social Club (1999), dirigida per Wim Wenders amb la provocació de Ray Cooder. Senzillament entranyable, la música i els personatges. Com que la majoria d'intèrprets es van morint, em conformo en seguir i perseguir l'Omara Portuondo arreu on pugui. El duet d'Ibrahim Ferrer i Omara Portuondo en la interpretació de Silencio, memorable. Aprofito per col·locar-la a la secció 'Cançó Setmanal Recomanada' ara que ja, des de la setmana passada, he iniciat una temporada de temes relacionats amb el cinema.

Balseros (2002), de Carles Bosh i Josep Ma Domènech. L'origen de la cinta és una edició del programa "30 minuts", de TV3. A partir del 1994 segueix el recorregut vital d'alguns dels cubans que abandonen l'illa per instal·lar-se als EUA, on seran retrobats set anys després enmig d'una societat radicalment diferent del punt de partida. El cost personal de la decisió de fugir, com els transforma la nova societat... Una mirada emotiva amb la intenció de distanciar-se de l'interès polític i que ens recorda que entre el somni i el malson la línia divisòria és molt fina. Mereix més d'una revisió.

Comandante (2003), direcció d'Oliver Stone amb producció de Jaume Roures i música d'Alberto Iglesias. Es tracta d'un documental molt ben filmat. Resumeix tres dies i tres nits de rodatge amb un únic personatge, Fidel Castro. Prohibida als EUA, segurament cal mirar-la amb ulls crítics i no creure-se-la al 100% però això passa gairebé amb tot, no?

NOTA, s'ha complementat l'entrada "Tècnica Remarcable, Procediment Millorable", de 9-1-2010, d'acord amb les últimes percepcions tangibles del comissionat. També l'enllaç relatiu a Història millorarà en breu.