Un fracàs no s'improvisa.

La màxima creació humana és el triangle equilàter.

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.

Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.

Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.


Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

27 d’oct. 2010

IN MEMORIAM, JOAN SOLÀ i CORTASSA

El mateix dia en què el Tribunal Superior de Justícia (?!) de Catalunya anuncia la suspensió del Reglament d'ús del català de l'Ajuntament de Barcelona –aprovat amb excés de retard (2009) en comparació d'altres institucions i ajuntaments!– i el de la Diputació de Lleida (les primeres andanades del reguitzell amb què han de continuar foten-se'n, de nosaltres), el mateix dia en què la majoria dels nostres polítics insisteixen en cercar inexistents escletxes per esquivar la sentència (no costa gaire d'endevinar què devem significar i en quina consideració ens tenen!), el mateix dia... una nova notícia colpidora ens aclapara: la mort del doctor Solà. Entre d'altres motius més científics, potser el canvi de temporada propicia algunes de les pèrdues més sentides d'aquesta tardor (Labordeta, Vallcorba i Rocosa, Joan Triadú...).
En un país on la propaganda anihila l'opinió raonada, trobarem a faltar els resultat dels estudis del doctor Solà, els seus articles i el seu mestratge. Estalvio les paraules i la glossa del personatge no m'estic, però, d'ajuntar l'enllaç del seu darrer article, al suplement cultural de dijous a l'Avui, així com de l'intens discurs efectuat al Parlament (vídeo), discurs que teniu enllaçat de forma permanent en aquest blog, a la secció D'Interès Divers. Aprofito el trist esdeveniment per remetre'm de nou al post que li vaig dedicar també aquí el mes gener d'enguany.

ANNEX.– En una mostra més de la seva tenacitat, Víctor Pàmies ha tingut la pensada i la feina de recollir el que molt encertadament anomena «L'homenatge no convocat».

12 comentaris:

  1. Aquest blog comença a semblar un recull de necrològiques, però endavant, que els honors que aquí es lloen són merescudíssims. Lamento també la pèrdua del doctor Solà i em pregunto si a part de les esqueles i els discursos, algú dels que eren al Parlament el dia 1 de juliol del 2009 pensa fer-li cas.

    ResponElimina
  2. Se'ns en van les patums i ens quedem amb els patims, patams...

    ResponElimina
  3. No es pot dir que hagi estat un bon dia avui.

    ResponElimina
  4. Li dedicaran quatre paraules, l'obligat homenatge per la seva mort i no faran cap cas del seus treballs i recomanacions. País de ximples i envejosos, on el més llepaculs rep les medalles i els mèrits que neguen als altres.

    ResponElimina
  5. No és la meva parcel·la però algun savi deuria ser quan la majoria de blogs i diaris que consulto per la xarxa en parlen com en parlen. Em va agradar el seu discurs al parlament, va parlar clar i català. Qui ho farà ara des del prestigi que hauria de donar la ciència?

    ResponElimina
  6. «'En som molts els que ens sentim desolats i desamparats, i això no pot ser. Els polítics ens han deixat sols i per això avui som aquí i no a la seu del govern del poble de Catalunya, el poble a qui tu has dedicat la vida', ha dit en nebot de Joan Solà, en nom de la família»

    ResponElimina
  7. Tema Pinto. Lleig, això de la xiulada (no antireglemamentari ni il·legal) però no pitjor que qualsevol falta agressiva, simulacre de lesió, i mil comèdies més que realitzen altres jugadors de camp. Com va dir Guardiola: "Ah, és del Barça, doncs, sancionem-lo!"

    ResponElimina
  8. Després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut, l'estat pot intervenir en qualsevol afer del nostre Govern, del nostre Parlament, de les nostres institucions, i els polítics catalans ens distreuen dient-nos que buscaran "vies alternatives". Sí, realment es creuen que som estúpids, no ens consideren res ni per a res. Ja comença a ser moment de fotre'ls una bona botifarra.
    Pobre país, el que té uns governants incapaços de fer el mínim cas a un personatge com Joan Solà. El van convidar i només van fer veure que escoltaven.

    ResponElimina
  9. Per què l'espanyolitzada TV3 presenta la informació esportiva del Barça i immediatament després la del Real Madrid per davant de l'actualitat dels altres equips catalans, RDC Espanyol inclòs? (probablement a pocs pericus els sap greu cedir el seu espai al seu germà gran però a la resta de catalans. que ens ho expliquin,no?!)

    ResponElimina
  10. A alguna premsa seguidora del Sandro hauria de caure-li la cara de vergonya: què és això de publicar que el noiet a l'avió va repartir panellets (que no havia pagat ell) vestit "amb texans i jersei"?
    "Hasta aquí podíamos llegar!!!!!" Primer ens informen que se'n va de càmping amb la dona i fills (oh, que bon noi, no com "altres"...), després que es desplaça fins a les reunions amb un "utilitari", (Smart, però...) i ara ens filtren que és capaç de repartir panellets... Només per aquestes bestieses -i per deixar-les publicar- no mereixeria ser on és. A part d'aquests detallets i de tocar el que no sona, ha fet o pensa fer res de bo?

    ResponElimina
  11. Per què Intereconomía, canal privat i reaccionari, rep molta més publicitat de l'estat que altres canals públics?

    ResponElimina
  12. Us adjunto aquest enllaç, per si voleu copiar i enganxar a la barra del vostre navegador i escoltar les darreres entrevistes al doctor Solà emeses a Catalunya Ràdio (Graset, Barril...)

    http://www.catradio.cat/programa/1318/Especial-Joan-Sola-a-Catalunya-Radio

    ResponElimina