CAP NACIÓ POT DIR-SE POBRA SI PER LES LLETRES RENEIX (Marià Aguiló, 1825–1897)
Ahir, en un mateix dia, ens van deixar dos prohoms del país, Joan Triadú (El Temps, núm 1373) i Jaume Vallcorba i Rocosa. La qualitat de l'obra pròpia –amb una excel·lent obra crítica– del primer i la seva disposició per a qualsevol col·laboració allà on se'l reclamava mereixen el reconeixement del país.
De Jaume Vallcorba i Rocosa, l'última aportació publicada del qual vaig trobar a la revista Llengua Nacional , paga la pena, entre molts d'altres, el seu treball compilat al llibre Els verbs "ésser" i "estar" en català (Curial Edicions Catalanes, 1978). Quan d'uns anys ençà la majoria de les menges resulta que no són bones ni dolentes sinó que estan bones o dolentes i ja no sabem del cert si som a casa o estem a l'estranger, convindria que molts de nosaltres, docents o simplement parlants amb interès per l'ús del llenguatge, reviséssim els seus textos. Val a dir que he manllevat la il·lustració d'un dels seus articles a la mencionada revista per encapçalar aquest post.
Mancats com estem de personalitats amb qualitats humanes i intel·lec- tuals com la d'ambdues persones acabades de finar, confiem que les seves respectives obres i el seu mestratge tingui continuïtat i no desa- paregui amb ells.
En pocs dies tres necrològiques sentides. A veure quan tindrem la sort de veure la del Fraga o gentussa del seu estil. Cagonla!!!
ResponEliminaRealment! estem passant una mala ratxa,personatges rellevants de la nostra cultura i amb un clar sentit nacionalista, ens estan deixant, sorprèn veure la riquesa dels seus coneixements i la solidesa de les seves conviccions, es un exemple a tindre en compte, en un moment en que la societat catalana esta obrint els ulls i té maduresa i clara voluntat nacionalista, contrasta amb l' ignorància e indiferència dels nostres politics, talment molt trist.
ResponEliminaL'Hereu realment és el rei dels rucs. No trobar millor dia que el 14 de febrer com a segona festivitat local per al 2011 és d'estúpid total. No se'ls por acudir de trobar el dilluns que coincideixi amb la setmaneta festiva del Maragall? Realment si es tracta d'una tria electoralista encara sembla més rucada. Aqest home no té remei...
ResponEliminaEls falsos progres socialistes sempre criticant-ho tot dels EUA i, vés per on, ara els prenen com a model per celebrar com a festiu sant Valentí. Viure per veure!
ResponEliminaMentre no sigui imprescindible x res el català no deixarà de morir cada dia una mica més. Aquest país continua regalant certificats de nivell C amb l'ESO, amb l'exclusiva finalitat d'anar engreixant el cos del Mossos i altres malfactors.
ResponEliminaExcel·lents persones, excel·lents obres, excel·lents personatges difícils d'oblidar. Si el govern del país segueix amb la incapacitat demostrada, haurem de continuar cercant personatges insubstituïbles com aquests. Els trobarem? Quan i on?
ResponEliminaEns deixen les patums, no esbrossem les males herbes i només plantem fullaraca. Mal futur ens espera!
ResponEliminaNo entec de llenguatge però estic d'acord en que l'Hereu és un burro de dalt a baix. L'únic mèrit d'aquest home serà el d'haver col·laborat a fer fora la colla del PSC de l'ajuntament. Si ho fes expressament el podríem condecorar, però sembla que no és el cas.
ResponEliminaEn aquest bloc i trobo a faltar la saviesa del Marià, entre la radio i la Casa del.......
ResponEliminano deu tindre temps d'opinar, o potser es que esta esgotat mentalment del darrer esforç de l'última misiva?
He encontrado en la papelera una carta firmada por un serñor de Sabadell.
ResponEliminaHemos enmarcado y colgado en el recibidor de palacio unos folios firmados por un tal Marià (no confundir con María) que nos ha traído de la papelera la sra. de la limpieza.
ResponEliminaSon la atracción de todos los visitantes de la Zarzuela. Todos piden retrasar la audiencia con S. M. para tener tiempo de leerlos.
Últimamente no sé qué ocurre en Palacio pero todo el mundo se parte de risa cuando espera en el recibidor.
ResponEliminaA veura despertaferro, ugier ,secretari, dona de la neteja, no hem sembla correcta que fasis comentaris d'una cosa que es a nivell particular i que la resta del personal no sap, ni de moment l'importa saber de que va. Com a minim es demana permis a l'autor.
ResponEliminaSerà o no del teu gust pero els comentaris nomès s'han de limitar al nivell d'amics que estan al corrent del tema, per tant exixeixo que es borrin tots els comentaris que es fan sobre el tema mentres jo no o autoritzo, i m'amparo amb la privacitat, que entenc que a sigut vulnerada.
Cosa de molt malt gust per part de l'anonim que s'amaga sota uns seudonims, a quin mès patetic.
Marià Brunet i Mauri.
Espero una resposta coherent per part del propietari d'aquest blog
Això s'acosta a Salsa Rosa, la Noria o similars ¿podeu fer el favor de cenyir-vos al post de l'administrador, a l'actualitat o al que vulgueu però aportant comentaris d'un cert to i nivell, amb ironia o sense?
ResponEliminaPerò de què van alguns en aquest espai. ¿I jo, a part d'emetre les meves opinions, amb qui m'he posat perquè em tracti el tal Marià Brunet com ho fa?
ResponEliminaA aquest administrador, els que el coneixeu ho sabeu prou, el pitjor que se li pot fer és anar-li amb "exigències".
ResponEliminaAnalitzada la proposta de censura que se'm reclama, procedeixo a arxivar-la (si els altres ho fan, si les instàncies superiors ho fan, si «altres cases» ho fan, això d'arxivar, per què no ho he de poder fer jo?). L'arxivament del tema es basa també en els següents fonaments de dret:
a) Entenc que no tots els comentaris ni els contingut dels posts han de ser ni poden ser del gust de tothom; és precisament la discrepància la que permet el model ideal de democràcia, model que no té res a veure amb l'actual succedani, tendenciós i endogàmic que patim.
b) Entenc que en els comentaris d'aquest blog ningú no cita cap interioritat contra ningú, no res que es consideri un atac personal i íntim contra persones, ni es divulga, de moment, cap personalisme de ningú, així com tampoc s'ofèn l'honorabilitat de cap persona, ni entenc que es cometi cap tipus de falta de respecte.
Per altra part, recordo al comentarista queixós i de pell fina que, en les seves primeres intervencions en aquest blog (fa uns mesos), reclamava precisament un espai lliure de censures. De sempre he mantingut aquest esperit i no serà ara que el canviï.
Marià Brunet i Mauri, la resposta coherent que cercaves, ja la tens.
Per a altres queixes adreceu-vos «altres cases»...
Des de palacio observamos que en este bloc están al corriente de todo, por cuyo motivo, si les parece bien, advertimos al señor Marià Brunet que puede pasar a recoger los papeles en cuestión y así dan ustedes por cerrada la disputa.
ResponEliminaL'ambició de la Montserrat Tura no té límits. Aquesta dona és un perill constant i la seva ambició, la característica dels polítics trepes. Que algú l'aturi, la Tura!!!!
ResponEliminaSe'ns en van personatges il·lustres, la ciutadania és conscient que la situació actual és en via morta, la població reclama un canvi, un pas endavant i els nostres polítics de sempre mantenen una oferta electoral insuficient. El país vol nous horitzons i els polítics ens ofereixen més del mateix. Si no trenquem amb l'actual sistema que porta a reincidir gairebé per inèrcia amb les mateixes sigles de sempre, estem condemnats al fracàs.
ResponEliminaEn han allargat tant la legislatura, total per a res, que se'ns farà llarg, molt llarg això de la campanya electoral, i potser només servirà per fer créixer l'abstenció...
ResponElimina