Que inventin una llei de partits per eliminar els que no els agraden i es quedin tan panxos, mostra el grau de democràcia que ens imposen.
Que el Tribunal Suprem es converteixi en instrument del feixisme espanyol i processi hic et nunc el jutge estrella de l'Audiència Nacional (sucessora del TOP) fa més riure que pena. I no seré jo qui, ni de broma, alci un dit en la defensa d'aquest personatge.
Que l'Estatut de Catalunya aprovat el 30 setembre del 2005, retallat al Congrés, referendat pel poble, sigui recusat després pel Defensor del Pueblo, PP i altres, fa un tuf només inversament comparable a les flaires dels dinars i sopars que paguem als membres del Tribunal mentre allarguen una sentència absurda.
Que tanquin Egunkaria i absolguin, set anys després i sense cap mena de rubor, els seus directius –a qui han practicat tortures– i no garanteixin que un fet com aquest no es repetirà és imperdonable.
Que el franquisme i la manca de llibertats a l'Estat espanyol siguin cada dia més presents és una realitat tangible.
Que el Barça no sigui campió d'aquesta lliga és una aberració com ho eren també les guanyades continuadament pel Real Madrid durant La Dictadura.
Cada dia en queda un de menys per a la independència.
En aquest post encaixaria millor el tema musical de Els Segadors, però m'ha agradat el Poveda, i la peli va ser la recuperació del Almodovar més clàssic.
ResponEliminaDemà cal un nou text futbolístic perquè avui tindrem, lamentablement, la juguesca guanyada, és a dir, Espanyol i Madrid en plena sintonia i segon camí d'una nova lliga, com les del llarg postfranquisme.
ResponEliminaLa vera democracia nunca ha existido en España. Es de justicia que Cataluña reclame para sí lo que no puede ofrecerle el colono español.
ResponEliminaQue no s’hagués aconseguit la ruptura democràtica en la transició amb la conseqüent depuració de responsabilitats dels diferents actors de la funesta dictadura, és fruit d’una correlació de forces en aquell moment històrics. Hi havia dues vies “la etarra” i la de salvar els mobles. Majoritàriament es va optar per la segona.
ResponEliminaI això que suposava : doncs un manteniment d’institucions postfranquistes que , poc a poc ,s’havien d’anar desmantellant. Sortosament amb algunes s’aconseguí , però quan el vi és dolent sempre queda un pòsit en el got . I què és pot fer ? doncs o neteges el got o compres un bon vi.
La legalitat vigent és la que marca la constitució descafeïnada que en sortí de la dinàmica de la negociació i els pactes. No és pot anar més lluny sinó es canvia la constitució. Ah pepito ! però per canviar la constitució es necessiten unes majories que hores d’ara estem lluny ( independència) d’abissar-les.
Fer bullir l’olla ( dret a decidir) està bé però no ens enganyem no deixa de ser una via més sentimental que realista . Ni els Fainé, ni els Pujol, ni cap dels poders fàctics catalans posaria l’any 2010 un SI a la urna.
L’alternativa és Europa a llarg termini , mentrestant el mínim que es pot fer és recolzar , per exemple el Garzón , no tant pel seu ego sinó per la seva trajectòria.
La Catalunya d’esquerres , perquè encara n’hi ha de dretes i esquerres, ha de convèncer i imposar a l’esquerra espanyola la realitat de la nació catalana.
Un altre dia parlarem de qui és l’esquerra espanyola.
Per cert que el Barça no sigui campió de lliga serà una aberració, no atribuible a l’adolescent democràcia , sinó a aquest cony de mal rotllo que tenim els catalans amb les derrotes. Sembla que ens agradi perdre per després poder-ho celebrar.
Visca el Barça ! i Visca Catalunya d’esquerres !
Amonestacions:
ResponEliminaHome, que només hi havia la "via etarra" i la de "salvar els mobles"? suposo que et refereixes a "la Reforma política" del Suárez, Carai, has oblidat l'opció de "la ruptura" que propugnava l'esquerra democràtica
De defensar el Garzón ni de broma, almenys jo. Aquest home ha volgut jugar molts papers –va engarjolar i va haver deixar lliures molt més tard i sense càrrecs, un munt d'independentistes la llista dels quals obtingué de la Guardia Civil i Policia Nacional, com la de les putes– poc abans dels JJOO de BCN. Una altra cosa es estar d'acord amb el seu processament que evidentment no hi estic, però que el salvin "els seus", que, no t'enganyis, són els mateixos que impedeixen la nostra llibertat, retallen l'Estatut, etc., etc.
Finalment, abans del tema Barça, parles d'imposar a l'esquerra espanyolala realitat catalana, ostres, no siguis innocent, l'últim que ho va intentar va ser en Pasqual Maragall i ja veus com li va sortir –això que estava avisat que tampoc no li'n farien cas a hores d'ara–, no el poden ni veure. Mira l'espanyol d'esquerres –et va bé Manuel Azaña, com a paradigma?– és el que va manifestar:« Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la Historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años». Ara, si et sembla anirem a convèncer espanyols d'esquerres, estàs de broma o ignores la història!!!
Parles de canviar la Història, la història no es canvia, noi, però es projecta el futur. Els que no creuen en la independència és que no la volen, siguem clars, que prefereixen seguir sent espanyols i, potser queixar-se una mica de tant en tant. No mai des de fa 300 anys ho hem tingut tan fàcil, si vols un altre dia t'explico el full de ruta. Només cal un primer pas, un parlament majoritari per la independència, però aquí rau el primer escull si continueu votant els que hi ha i els que tenen més calés i surten més als mitjans. És com tot, o creus en aquesta merda de sistema o intentes capgirar-lo pel principi.
Visca el Barça! Visca Catalunya en llibertat (t'adreço a l'encapçalament, a ca cita d'en Xammar)!
Salut, independència i llibertat!
Ep, per un funcionament més àgil del blog per què no posem els comentaris a l'últim post, una vegada se n'han incorporat de nous?
ResponEliminaCom a administrador dic que feu el que vulgueu. La garantia de les lectures no la puc donar, si bé és veritat que a l'últim post és més fàcil de ser llegit, això no exclou que per temes també pot tenir el seu interès particular. Cadascú sabrà com ho fa... I d'aquest tema no me'n demaneu més opinió (que ho feu fora del blog)
ResponEliminaTrobo a faltar el Doctor que atacava la monja mediàtica. És divertit que al cap de temps algú reprengui un tema ni que sigui en una entrada molt posterior. Voto per fer els comentaris a l'ultima notícia, que és justament el contrari del que estic fent jo ara.
ResponEliminaYa os dije que estaba "todo atado y bien atado". Os creísteis que con un poco de "movida", algo de sexo y cuatro leyes pactadas os librabáis de mi... Ja, ja, ja
ResponEliminaEncarnació de... i altres opinions similars:
ResponEliminaMassa por a qualsevol canvi, massa arrelament en la tradició i anquilosament en el passat –encara que sigui per anar contra el franquisme–, massa repetir la vida i els actes de sempre... és clar que temeu la independència, com temíeu els canvis soferts a Europa en els darrers vint anys (però com que eren lluny patíeu menys) o el canvis en les vostres vides, per això us repetiu volgudament. D'això se'n diu POR («santa Rita, que me quede com estoy»)
A L'encarnació de la transició:
ResponEliminaDeixa de seguir blogs com el del Salvador Sostres, que és el mateix que si jo seguís el de Jiménez Los Santos, home!!!!! D'estúpids n'hi ha arreu... (Al teu comiat només amaga un ¡Visca Espanya!, que si vols compartiré mentre em deixi viure en pau i a una certa distància...)
Encarnació...:
ResponEliminaMés exemples de la impossibilitat del que proposes. Et sembla bé com a espanyol d'esquerres Salvador de Madariaga? Doncs, aquest, des de l'exili, féu mans i mànigues per boicotejar –1974 i 1975, ves quina època, oi?– la candidatura al Nobel de medicina de Josep Trueta. Abandona la idea de regenerar Espanya i qualsevol acord d'entesa; no volen, no ens volen sinó com a súbdits.