Un fracàs no s'improvisa.

La màxima creació humana és el triangle equilàter.

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.

Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.

Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.


Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

21 de nov. 2010

PETITA EVOCACIÓ DE JOAN FUSTER

El dia 23 d'aquest mes de novembre Joan Fuster commemoraria els 88è aniversari del seu natalici si no hagués mort en ple solstici d'estiu del 1992, a l'edat de gairebé 70 anys.
Evoco l'autor de Nosaltres el valencians, llibre amb què s'estrenava l'editorial Edicions 62 i llibre que d'alguna manera completava, des de la vessant valenciana, Notícia de Catalunya, treball que anys abans havia publicat Jaume Vicens Vives, del qual enguany commemorem el centenari del seu naixement.
De Fuster, que ha conreat diversitat de gèneres i ha escrit milers de pàgines de temàtica diversa –des de l'assaig fins a la poesia lírica– resulta impossible recomanar-ne una lectura concreta; per aquells que tanmateix vulgueu atansar-vos-hi amb una lectura curta però intensa no us defraudarà el llibret Ara o mai, (Edicions 3i4, col., Quaderns, núm. 20, 1981), amb què alertava contra els perills que assetjgen la llengua si aquesta no és capaç d'abraçar tots els àmbits de la vida social.
El record del personatge romandrà per uns dies en aquest espai gràcies al manlleu que insereixo a l'encapçalament del blog d'alguns dels aforismes que trobem a Judicis finals (Ciutat de Mallorca, Moll, 1960) i a Diccionari per a ocisos (Barcelona, Editorial A.C., 1964), així com també amb la inclusió musicada del poema «Criatura dolcíssima» –dins d'Escrit per al silenci (1954)– a la secció Cançó setmanal recomanada. Em temptava incloure la versió de Lluís Llach però finalment he optat per una de potser menys coneguda, amb l'esperança que també us agradi, especialment a aquells que no l'havieu descoberta. (versió Llach).
Em permeto acabar de la mateixa manera amb què acaba Joan Fuster un dels seus llibres, Diccionari per a ociosos:

Z

ZERO

¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d'imaginar la idea zero? Dic imaginar una idea. Evidentment, cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho fan els matemàtics. ¿El zero –la nul·litat–, el no-res? Ens burlem dels filòsofs, però mira que els matemàtics!

11 comentaris:

  1. VA DE PENALS.

    Apart de que m'agradaria saber el nombre de penals a favor i en contra, que a hores d'ara a la lliga, han pitat a Barça i Real Madrid............pèro
    que m'imagino fàcilment............

    ..............cóm pot ser que en un partit que el Barça guanya 0-8 no hi hagi
    cap penal a favor...i en un 5-1 del real Madrid n'hi hagin 2!!!!!!!!!!!

    Com pot ser que la diferència entre penals assenyalats al Barça i al Real Madrid sigui tan ABISMAL ???????

    El Real Madrid "trepitja" l'àrea menys vegades???????............................

    NO!!!!!!....jo crec que els jugadors del Barça juguen MOLT MÉS DINS l'àrea
    que els del Real Madrid...........pèro NI S'ELS PASSA PEL CAP TIRAR-SE
    AL MÉS MÍNIM CONTACTE!!!!!!!!!......cosa que "els altre" FAN REITERADAMENT!!!!!!.........me remito por ejemplo al penal que significa
    el 2-0 ahir contra l'Athètic............

    AH!!!....i perqué, en contra de la circular arbitral vigent, el Real Madrid
    POT llençar 2 penals amb PARADINYA ???????....quan està expressament
    PROHIBIT ????????


    NO ho sento....pèro algú ho habia de dir.

    ResponElimina
  2. FE DE ERRATES:

    El primer gol de penal del Real Madrid contra l'Athlétic va significar
    el 3-1 NO el 2-0.

    ResponElimina
  3. Comparatives:

    Pep Guardiola vs José Mourinho. No hi ha color.

    Leo Messi vs Cristiano Ronaldo. Continua sense haver-hi color.

    Rosell vs Florentino. Llàstima que estiguem mancats de
    lideratge, per aquesta banda no tenim cap mena de garantia...

    ResponElimina
  4. Amb el tema futbol noto un cert emprenyament col·lectiu que imagino respon a la temença del que ens espera veure aquesta temporada a la lliga que juguem. Massa anys fent-los gruar no deixaran que succeeïxi, ni que els en tornem a fotre mitja dotzena.

    ResponElimina
  5. Feia temps que no m'acostava per aquí i trobo que aquest bloc és divers i divertit.
    Des del nord recordem també els compatriotes més meridionals i ens ajuntem a la recordança de Joan Fuster.

    ResponElimina
  6. Scapix, has pres embranzida o què? Últimament et noto molt actiu, no hi ha temps per llegir-te que ja tens una entrada nova

    ResponElimina
  7. A Torrix i Nét ...
    En el tema futbol oblideu la comparació Piqué vs Pepe. ¿Perquè al culer li han tret tantes targetes fent molt o cap falta per partit i el portugès del Madrid, que no hauria d'acabar molts partit està net, però net?

    ResponElimina
  8. ZERO: El futbol deu ser l'únic esport on es pot acabar amb el resultat de ZERO a ZERO, per això és tan injust, estrany i manipulable. A no ser per les passions que genera...

    ResponElimina
  9. Penal a favor del Barça?
    Penals a favor de Madrid?
    Gols de penal del Ronaldo?
    Gols de penal de Messi?
    Penals en contra del Barça?
    Penals en contra del Madrid?

    Busqueu i responeu-vos les preguntes...

    ResponElimina
  10. Penals a favor del Barça: ZERO
    Penals a favor Real Madrid: CINC

    Penals en conta del Barça: DOS
    Penal en contra del Madrid: ZERO

    La"idea" ZERO, doncs, és ben arbitrària. Però en aquest cas, em sembla que ni filòsofs ni matemàtics podrien fer-hi res en una "España tan unitaria i centralitzada" com pretenen fer-nos viure sí o sí

    ResponElimina
  11. INSUMISIÓ EL DIA DE REFLEXIÓ

    Perdoneu que canvïi de tema (fa temps que no estic present en aquesta noble àgora) però encara som a temps tots plegats de no CAGAR-LA demà.
    Així doncs: reflexionem-hi!
    Petons i abraçades a dojo des del nord-enllà.

    ResponElimina