Un fracàs no s'improvisa.

La màxima creació humana és el triangle equilàter.

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.

Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.

Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.


Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

21 de des. 2010

ESPANYOL DE BARCELONA


Avui que el Barça no ha fet un bon resultat amb l'Athletic, els meus pensaments retornen al derbi de dissabte amb l'Espanyol. Els seguidors d'aquest darrer club afrontaven el duel amb inusual fatxenderia –una classificació fictícia a aquestes alçades de la temporada els donava coratge– i van rebre una maneta de gols que els hauria de resituar al lloc de sempre: el manteniment de la categoria com a objectiu principal.

El Barça és l'equip de Catalunya, del català ric i del català pobre, del burgès i del menestral, del ciutadà de Barcelona i del vilatà de l'indret més petit i amagat, del que se sent català de soca-rel i de l'immigrant que intenta crear lligams al lloc d'acollida; fins i tot celebren moltes vegades els seus triomfs aquells a qui no els agrada el futbol. El provincià català o que viu a Catalunya és de l'Espanyol.

Diuen que els han fet un estadi molt bonic, potser això els ajudarà a milllorar el futbol que practiquen la qualitat del seu sentiment, però, seguirà com sempre: ressentit, envejós del Barça i expectant els èxits del Real Madrid. ¿Qui no recorda l'emprenyament i el rebombori que van organitzar perquè en una promoció de Catalunya amb Les Tres Bessones no hi apareixien els seus colors? No era que volien promocionar també Catalunya sinó que se'ls menjava l'enveja perquè només hi apareixien símbols culers. Es queixen que el Barça ocupa més espai mediàtic però no els fa res que a TV3 programin primer la informació del seu Real Madrid abans que la pròpia, d'això, no se'n queixen gens!

Els nostres ídols: Kubala, Cruyff, Romario, Koeman, Guardiola, Messi... Els seus: Tamudo i Juanito? o Tamudo i Gento?

Pel que fa a la necessitat de proclamar la seva espanyolitat i altres penalitats que arrosseguen podeu consultar la bibliografia que desitgeu, tanmateix us recomano llegir el recent post d'Antoni Ferrando al seu blog (aneu-hi).

City/United (Manchester), Celtic/Rangers (Glasgow), Sevilla/Betis (Sevilla), Depor/Celta (Galízia), Othello/Caran d'Ache, Fred Perry/Lacoste... Els culers no hem dubtat mai quina és l'opció correcta, els pericus triarien l'altra...

17 comentaris:

  1. En el seu moment això del nom ho podien amagar perquè el Barça va ser creat per estrangers però haurien pogut triar-ne un de més genuí i no ho van fer, ni ho volen fer. A hores d'ara s'han radicalitzat i només és, bàsicament, un club de senyorets, inadaptats, feixistes, fracassats escolars, funcionaris de l'antic règim, lumpen i altres "freaks".

    Al seu germà gran comença a dubtar de l'eficàcia de Mourinho, això pinta divertit, especialment si en la propera eliminatòria de Champions perden. Nosaltres en canvi , empatant o perdent mantenim l'alegria que proporciona el joc de l'equip.

    Bones Festes

    ResponElimina
  2. PERIKU QUE VOLA
    PERIKU A LA CASSOLA !!!

    ResponElimina
  3. Em sap greu... haver-los marcat només cinc golets, bàsicament perquè sembla que encara belluguen però algú altre els acabarà d'enfonsar i tan de bo sigui el Sporting, l'Almeria o equip d'aquests

    ResponElimina
  4. Ens foten les hòsties de dues en dues i els de PSC diuen que canvia res, primer amb l'Estatut i ara amb la separació de llengües a l'ensenyament. I els de CiU sembla que els imiten. No tenim remei amb cap d'aquests al govern.
    A mi tampoc m'ha tocat la rifa.

    ResponElimina
  5. Una mica molt sí que ens ha tocat a tots la loteria: la sentència del Tribunal Suprem espanyol ens torna a donar motius, si és que n faltaven per tocar el dos. Es passen pels dallonses la voluntat popular dels ciutadans de Catalunya una i mil vegades.
    En tinc el pebrots plens de tanta interferència en tot i en nom d'una llibertat que només interessa als colonitzadors.
    Ah, i l'Español a patir que per això el van fundar.

    ResponElimina
  6. Abans la premsa donava o retirava suports als polítics, avui els polítics i presidents del que sigui estan al servei dels grups mediàtics.
    Pena, penita, pena la portada del Mundo Deportivo. Abocats al desastre, anem.

    ResponElimina
  7. En relació a Sentència Tribunal Suprem, després de 23 anys d'aplicació de la immersió lingüística a les escoles des del suposat cel vull incidir en l'editorial de Vicenç Partal d'avui:
    «Un cop d'estat serveix per canviar sobtadament les institucions o les regles de funcionament d'un país, sempre sense tenir en compte la voluntat democràtica de la població. Un cop d'estat té dues característiques: es fa per força, trepitjant els de sota, i instaura una nova 'legitimitat', que al capdavall el justifica. Els cops d'estat clàssics, els fan els militars. Però a Europa ja són mal vistos. Per això el nacionalisme espanyol ha encarregat el cop als jutges.» Vilaweb.cat (23-12-2010)

    ResponElimina
  8. Sentència Tribunal Suprem, em permeto afegir el text que afegeixo al que ha exposat Sant Pere, la font és la mateixa, editorial d'avui de Vilaweb:

    "El constitucional se situa per damunt del parlament català i del parlament espanyol, però, sobretot, per damunt del vot democràtic dels ciutadans. D'on prové la legitimitat en una societat democràtica? Tan sols de l'exercici lliure del vot dels ciutadans. I si això no val, és que som davant una substitució de l'origen de la democràcia, definició clàssica del cop d'estat. 

Si ningú volgués entrar en el debat entre poders superiors i inferiors, estatals i autonòmics, que no oblidi que no és únicament la legitimitat del Parlament de Catalunya que se substitueix, sinó també la del Congrés dels Diputats. 

I això es fa bastint una nova legitimitat. Una nova legitimitat que no emana de la constitució del 1978, sinó que la substitueix. Perquè no hauríem d'oblidar que la constitució espanyola, les institucions generals de l'estat, durant dècades han avalat i validat la immersió. I això ara no ho ha canviat voluntàriament ni la voluntat popular ni el poder legislatiu. Ho ha canviat la voluntat arbitrària d'un cos organitzat i autònom dins l'estat –talment l'exèrcit."

    ResponElimina
  9. Catalunya – Espanya = The Game is Over

    ResponElimina
  10. Al PP i Ciutadans no li fa res perdre eleccions, ells fan política als tribunals espanyols... i al PSOE ja li està més que bé, perquè saben que som incapaços de clavar un cop de puny a la taula.

    I sí, "yes, the game is over" o ho hauria de ser, és a dir, això s'ha acabat, en realitat s'hauria d'haver acabat abans.

    ResponElimina
  11. De llengua imposada aquí només n'hi ha una, i no és precisament el català. Això i altres coses més ja ens ho va dir i ho va pregonar allà on el van convidar el bo i savi de Joan Solà. Aquest mateix professor va esperonar els nostres polítics a ser "valents" però seguim els calçaces de sempre... Com que l'administrador del blog té l'enllaç del discurs de Joan Solà no seré jo qui continuï reincidint en el que va dir el savi però em satisfà poder-ho recordar aquí.

    ResponElimina
  12. Benvolguts /Bien querido //públic/público// que ens trobem ací /que nos econtramos aquí//, em cago / me cago// en el jutges / en los jueces//en que ens manen aquí i d'allà/ en los políticos de aquí i de allá// i en la mare/en la madre// que a tots els va parir /que los parió a todos.

    Espero/Espero//que/que/el Tribunal/elTribunal//Suprem/Supremo//aprovi/apruebe//el meu/mi//comentari/comentario.

    ResponElimina
  13. Sandro Rosell, Javier Faus Toni Freixa... en sis mesos encara no saben quines factures han de pagar? Ara no paguen ni a la fundació del Cruyff... Ni els pericus actuen amb tanta mala fe, en temes de calé i factures. Colla de sàtrapes!

    ResponElimina
  14. També recordava el doctor Solà: "Fa trenta anys que neguem la realitat lingüística en què ens trobem immergits: neguem que la llengua recula de manera alarmant, neguem que els catalanoparlants tinguem problemes lingüístics. Negant la realitat no tindrem mai ni voluntat ni recursos per millorar-la i superar-la..." i més encara: "Aquí no hi ha pau lingüística" [pel que fa al català] i que davant d'això només ens queda "plantar cara a la tergiversació de la nostra vida social, política i lingüística". I encara va afegir que "Aquest poble no pot ni vol suportar ni un minut més sentir-se subordinat o escarnit per cap altre.
    "Les persones que el formem no podem ni volem sentir-nos ni un minut més inferiors a cap altra persona."
    Va demanar valentia als polítics i vet aquí que davant la sentència primer de Constitucional i ara del Suprem –i les que aniran venint– els principals polítics i governants del país intenten amagar-nos la realitat enlloc de defensar-nos amb fermesa-

    Aquest Parlament que tenim no ens serveix per al que necessitem!

    ResponElimina
  15. El Tribunal Suprem espanyol se'ns ha rifat el dia de la grossa de Nadal. Potser per a ells això de rifar-nos serà el pa de cada dia, a partir de la sentència del Constitucional.

    ResponElimina
  16. Amb PSC i CiU sentència rere sentència i contra la sentència independència

    ResponElimina
  17. Jutges i magistrats s'acostumen a fotre'ns un puro
    ¡anda, que les den por el culo!

    Per Nadal cada ovella
    cada ovella al seu corral

    Restaurante Casa Flores
    te permite rascarte los cojones

    Per Nadal un pas de pardal
    per Sant Esteve un pas de llebre

    Si la sentència no ens permet la convivència,
    por mis muertos y mis vivos,
    des d'aquí demano també jo la independència
    que quieren vivir muy tranquilos
    i deixar de lluitar per la supervivència

    Bon Nadal als catalans
    que de les pedres en fan pans

    I als que no en fan pans, Bones Festes,
    que tothom tingui per menjar bones llesques

    I a esperar el Pare Noel
    que ve del país del gel

    O si ho preferiu, el Reis
    els de els de la Diada des tortells

    ResponElimina