INVOLUCIÓ

Després de la mort del dictador i l'esclat democràtic de finals des 70 del segle passat, completat amb l'«Estat de les autonomies», el del cafè per a tothom, hem d'acordar que, efectivament, s'adonen que a la pell de brau hi ha més parlaments del compte. Sense cap tipus d'embut volen fer desparèixer de contingut les autonomies existents, sobretot les dues que més molesten, la catalana i la basca. I com que la basca ja la consideren força integrada després de l'impagable col·laboració dels jutges que van disposar la il·legalització dels partits que més nosa els feien, ara només els falta eliminar, en un nou intent, Catalunya.

En realitat els espanyols mai no han oblidat el que Manuel Azaña va deixar escrit: «Lo mejor de los políticos catalanes es no tratarlos», o aquesta altra gran frase: «Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años». La famosa conllevancia d'Ortega y Gasset, que ja Pasqual Maragall donava com a opció de nul·la utilitat, evidentment, no ens serveix ni en servirà quan la mamella s'assequi del tot. Si no ens volen sinó per cobrar-nos a canvi de no res, atorguem-los-hi la independència, ja que no ens la concedeixen.

Pel bé de tots els pobles, i especialment d'Espanya, confiem que el final de l'actual status quo arribi com més aviat millor, i es doni per acabada aquesta farsa i aquest malson.