Un fracàs no s'improvisa.

La màxima creació humana és el triangle equilàter.

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.

Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.

Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.


Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

18 de set. 2010

QUE LA PRUDÈNCIA NO ENS FACI TRAÏDORS

Reconeguem-ho, el Manifest 12 d'abril, la manifestació del 10-J i les diverses plataformes que demanen la unitat del sobiranisme han tingut un èxit escàs entre les formacions polítiques, noves o ja existents, que diuen defensar el projecte.
No fa gaires dies, un bon amic proposava que les diferents opcions sobiranistes que es presenten al combat electoral celebressin «primàries». No és mala idea. Això, a més a més d'aclarir-nos entre nosaltres, impediria que, almenys abans del 28-N, apareguessin noves opcions amb les mateixes prioritats nacionals, la qual cosa incrementaria encara més els dubtes que han aconseguit generar-nos a l'hora d'emetre el vot.
D'acord amb la llei electoral en vigor –una altra prioritat sense resoldre–, l'única certesa que tenim per a l'endemà de les eleccions és que un bon grapat de vots independentistes aniran a parar directament a les escombraries. Com que encara resulta impensable la possibilitat de repartir el vot entre més d'una candidatura, són molts els que dubtaran fins a darrere hora i votaran sabent-se insatisfets amb els uns o amb els altres, a qui finalment no triaran. ¿Ens ho podem permetre, quan estem d'acord en allò que és essencial i prioritari?
Ens neguen la democràcia directa i ens fan passar pel sedàs de les llistes tancades, però ja podem afirmar que aquesta vegada no es pot pas dir que no s'ha disposat de temps ni que no ens han ofert motius per elaborar potencialment una llista unitària amb possibilitats d'èxit.

5 comentaris:

  1. Estic completament d'acord amb el post. Jo tinc un bon embolic entre més d'una opció i m'emprenyaré molt quan en lloc de treure un bon nombre de diputats en favor de l'Estat propi ens quedem amb una minoria insignificant.
    Una crítica a l'administrador: trobo a faltar la dosi de càstig al Sandrusco. et prego que insisteixis en l'escarni, s'ho mereix

    ResponElimina
  2. Algú pot aclarir-nos el perquè de la defenestració d'en Carod?
    Suposo que li faran lloc a Solidaritat o en algun altre lloc, no? Aquest país ens permetem qualsevol frivolitat sense cap mena d'explicacions i això no pot seguir així.

    ResponElimina
  3. També hi estic d'acord, si no aconseguim una única opció independentista molta gent es quedarà a casa el 28N. proposo una idea.
    Com fer-ho?. Potser es podria fer una amplia enquesta i tots votar al guanyador.
    Qui la podria fer?, 200 coordinadors de les consultes a 50 voluntaris cada un.
    tinc entès que una base de 10000 persones es fiable

    ResponElimina
  4. Aquest canvi d'imatge està prou bé. Però continua fustigant el Sandro, sisplau, que aquest homenet no es mereix ser on és.

    ResponElimina
  5. En deu mesos s'han realitzat un parell de canvis d'imatge, aquest darrer més subtil però confio que sigui també més pràctic. Les sentències i aforismes de l'encapçalament continuen es canviant (al ritme que em sembla...) Pel que fa a la secció musical haureu comprovat que des de finals d'estiu he donat per finalitzada la temàtica de cinema i properament n'encetaré una denova, segurament italiana. Podeu aportar-me propostes via e-mail. Ah, s'ha afegit un enllaç nou a la secció «d'interès divers» (Mails per a Hipàtia...)

    ResponElimina