Un fracàs no s'improvisa.

La màxima creació humana és el triangle equilàter.

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.

Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.

Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.


Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

28 de set. 2010

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

Fa poc responent una entrevista, el conseller Joan Manuel Tresseras afirmava que «la decadència no és la independència, sinó la manca de llibertat». Tresserras té sobradament acreditat el seu independentisme la seva resposta com a conseller, tanmateix, no deixa de ser una resposta política d'un membre del Govern ni vol amagar una més que justificada raó per encarar el camí de la sobirania.
Avui ja no hi ha motius (vídeo CCN) que justifiquin la dependència de res ni de ningú, menys encara la pròpia, la dels catalans i la de la gent que viu a Catalunya. Els que defensen romandre mesells, tot confiant en l'Espanya federal tenen un problema: no troben ningú a "l'altra banda" amb qui realment federar-se, la qual cosa invalida el projecte d'entrada. Se'ns podrà dir que hi ha veus per a tot; i certament és així la realitat, però, és que tampoc a "l'altra banda" escolten ni els interessa escoltar aquestes veus sensates i amigues.
Per la nostra banda a manca d'un President i d'una classe política capaç d'emular mínimament –amb la distància de temps oportuna– el President Companys (6 d'octubre, 1934, vídeo 1, vídeo 2) quan la cosa començava a pintar malament a Espanya, cada vegada són més les veus (vídeo) i des de tribunes més altes les que ens conviden a recuperar la dignitat. L'última des del Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona (pregó sencer) en la persona i autoritat de Joan Margarit.
Que no es preocupin, serem bons veïns.

3 comentaris:

  1. Flor de cactus,
    ja he canviat la foto. De moment no hi ha res millor en espera que m'enviïs tu una panoràmica més bona i bonica. Per compensar-te elsmals moments, afegeixo que és la teva enyorada Cerdanya, recodes la foto i el dia que la vam fer? Per ser del tot franc, he suprimit un dels teus convidats que jugava amb les bales de palla...

    ResponElimina
  2. Joan!
    Em sembla que hauràs de fer un altre necrològica la de Joan Triadú, a WilaWeb hi ha vídeo molt interessant.
    Referent a la fotografia de la Cerdanya es molt bona, has triat un dels racons que ens agrada molt, hi han unes postes de sol impressionants.

    ResponElimina
  3. D'aquí al novembre haurem de patir molt i després segurament també perquè si després del fracàs de l'Estatut ara en venen el concert econòmic, molt em temo que els instruments desafinaran. És del tot impossible que el concedeixin i, per tant, més val que el Mas deixi d'enganyar-nos.

    ResponElimina