SAMFAINA
Així com a casa nostra vam disposar d'una burgesia que va empènyer el país a no perdre el tren de la industrialització, la desfeta del segle XVIII, entres altres nafres, va impossibilitar la formació d'una a hores d'ara tradicional classe dirigent on poder-nos reflectir. I, esclar, sense referents històrics on emmirallar-nos, ens hem de conformar amb ben poca cosa. El que tenim. Els espanyols sí que gaudeixen d'aquestes estirps dirigents i governin uns o els altres en les seves decisions sempre hi reposa el pòsit de la història. Als catalans, ni l'exemple del nostres veïns espanyols no ens serveix per aprendre'n alguna lliçó. Aquests, per enfrontats que estiguin, a l'hora de mantenir determinats pactes –contra Catalunya o el País Basc, posem per cas– de seguida s'han posat sempre d'acord. ERC, Reagrupament, Solidaritat Catalana, la CUP, si finalment es presenta, i altres que s'hi vulguin afegir haurien de ser capaços d'acordar uns mínims als quals no es pot renunciar i fer-ho de forma conjunta. El degoteig de personalitats cap a posicions independentistes no cessa però tot plegat por caure en sac foradat per manca de voluntats i de la tradició política suara esmentada. Al final, resultarà que els que sempre han disposat d'aquesta tradició de poder i de govern tindran una vegada més raó i aquí «no passarà res», com va dir amb habitual fatxenderia Alfonso Guerra (vídeo). Si no ens volen entendre i cada dia ens entenen menys no té cap sentit continuar plegats. Altrament només mostrem la cara més cagarina que ens ha caracteritzat des de ja fa massa temps.
Després de la bestiesa de la prohibició dels bous (la bestiesa humana) i la paupèrrima resposta política a la manifestació del 10-J els professionals de la cosa pública ens han donat un merescut repòs (dic merescut per a nosaltres, no per a ells).
Tanta ànsia per recaudar quartos a les carreteres i se'ls enduen milers d'euros en tones de coure a la vista de tothom en ple estiu!!!
SANDRO-3
Els que vam saber intuir què amagava el personatge i la seva colla de sapastres molt abans que l'actual tragèdia presidencial es consumís ens alegrem de veure que damunt de paper cada cop són més els que el posen al descobert. Tard o d'hora la veritat s'escamparà com una taca d'oli.
APOCALIPSI I ALBADA
La festa d'Hèlios és a punt d'apagar-se, els que gaudeixen de salut i no han perdut la feina encara, a reprendre-la amb la intenció mínima de conservar-la, la resta, a seguir amb la quotidianitat. Reiniciem el cicle, aviat les neules les tornaran a oxigenar més del compte el cava.
L'acudit del mas, l'ase i el 4x4 em provoca entre enveja i odi alhora. I no sé per on decidir-me.
ResponEliminaVols dir que només n'hi ha un, d'ase?
ResponEliminaAl final els poliquitets aconseguiran que l'única feina ben pagada i subvencionada sigui la d'ingressar al cos dels Mossos!!! A la resta d'iniciatives i projectes cap mena de suport.
M'agrada que no donis repòs al caragirat de Rosell, així que canya, fotem-li canya.
Sí, sí, el "pan tumaca" és l'única cosa que ens queda amb caràcter plenament constitucional. I el ruquet del Rosell encara va donant pa a les oques...!!!!
ResponEliminaSi són activitats «extraescolars» perquè ens n'ocupem més que de les «activitats escolars»?
ResponEliminaLAPORTA.– I ara amb la qüestió política a cara descoberta i sense embuts encara intentaran maltracta-lo més des de tots el angles. Som un país ben estrany, no anem sobrats de talent i quan tenim al davant alguna cosa que s'hi acosta, li fotem garrotades.
ResponEliminaPotser que d'una punyetera vegada el Sandro i la seva Junta facin alguna proposta pròpia perquè fins ara només s'han dedicat a prendre decisions i accions per rebatre el que van fer els seus predecessors. Ai, que se'ls veu el llautó i no tenen i una sola bona idea pròpia...
ResponElimina