LA SEVA

HIC ET NUNC

Que el bisbe de Terrassa, que ostenta càrrec i privilegis gràcies a diners públics, escrigui i publiqui en castellà m'evoca, malgrat la meva poca fe en el que predica, la campanya Volem bisbes catalans! Ara bé que sigui TV3 –televisió publica que té l'obligació, el mandat i el privilegi de preservar la llengua– qui es dediqui amb renovat esforç a malmetre i a no vetllar per cap dels aspectes més nobles i justos per al manteniment de l'idioma autòcton resulta senzillament aberrant. El que seria inimaginable en qualsevol emissora pública de qualsevol país ens ho trobem potenciat a casa nostra. I mentre no hauríem d'haver oblidat la divisa maragalliana –«la llum que ens ve del nord»– encara ens venen que ens volen posar a nivell europeu quan no deixen de projectar-nos al sud!

NON COMPOS MENTIS

La CCMC és o hauria de ser una eina imprescindible d'un país amb nombrosos problemes de supervivència lingüística, cultural i política. Potser per això molesta a determinada crosta socialista amb càrrecs al carrer de Nicaragua. Avui dia a TV3 sembla que no hi ha gairebé ningú disposat a aplicar les bases més naturals del llenguatge, ni guia per escoltar els criteris dels professionals de l'idioma. No es tracta de triar entre el català light i el català heavy sinó de fer un bon ús de la llengua, d'escollir un estàndard digne de la mateixa manera que trien un vestuari o una cara amable i creïble per als informatius. Hi ha prou i bons sociolingüistes al país a qui escoltar o dirigir-se abans de regalar-nos els autèntics desgabells que ens ofereixen gratuïtament i reiterada. Però sembla que hi ha més interès per eliminar un dels principals objectius col·lectius de TV3 i de la CCMC en general, la qual cosa no és sinó un atac a la línia de flotació de la supervivència cultural i lingüística del país.

El pitjor és que TV3 transforma l'ús del llenguatge de forma amagada, no admetent el nul interès que demostra per l'idioma, interès que s'hauria d'exigir no als convidats però sí als professionals del mitjà. L'afany per ampliar l'estatus perseguit, el del fals bilingüisme en què tothom sap castellà però només uns quants català, em porta al paral·lelisme inevitable entre els actuals responsables de la situació i Felip V quan aquest, en l'aplicació del Decret de Nova Planta, no dubtà d'escriure i ordenar allò de «...conseguir el efecto sin que se note el cuidado».

SIT TIBI TERRA LEVIS

Com que són intervencionistes fins a l'hora d'anar a cagar i sempre tenen una justificació per a tot, no us estranyi que algun socialista s'excusi en què volen protegir-nos de ser confosos per etarres, com els va passar fa poc al grup de bombers catalans de vacances a França, ja que tenir una vaga pinta d'espanyol i parlar un idioma que s'hi assembli implica haver d'acceptar aquest tipus de conseqüències sense dret a reclamar.

D'un país i un govern que rebaixa les hores de l'idioma propi –de tres a dues – al batxillerat i en acabar l'ESO tothom surt amb el certificat de nivell C a la butxaca se'n pot esperar, com a mínim, que aconsegueixi equiparar el català amb el gallec en la seva relació amb el castellà més que no pas el finès o l'holandès respecte l'anglès.

NOTA.– El servei de teletext també és una autèntica mina dels despropòsits. I en una altra ocasió parlarem del contingut de les informacions i/o d'allò que expressament no informen.

Per no ser titllat una vegada més d'incrèdul compulsiu, en la secció Cançó setmanal recomanada he adaptat l'entrada al moment de la litúrgia actual, sense defugir el precepte cinematogràfic imposat.