Un fracàs no s'improvisa.

La màxima creació humana és el triangle equilàter.

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.

Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.

Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.


Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

2 de març 2010

BCN OLÍMPICA

En aquest país (Catalunya) sempre diem el mateix: la gent vol ser enganyada. (Josep Pla)

Ben mirat això de les candidatures olímpiques per al catalans no deixa de ser una broma de mal gust, talment com si, amb la crisi econòmica i política que patim, calgués esmerçar indignes quantitats de diners en la creació de llocs de treball –abans en dèiem feina– per ocupar bàsicament els socialistes que encara resten sense càrrec i sense sou oficial (que mira que s'ha de ser ruc per tenir carnet del partit i no estar encara col·locat!).
Algú, si pot ser també amb carnet, hauria d'explicar al senyor Hereu quina ciutat governa, en quin país viu i les prioritats i les mancances d'aquest territori i dels seus habitants, que les ciutats candidates a organitzar uns Jocs Olímpics haurien de disposar prèviament d'una xarxa de comunicacions i infraestructures bàsiques més o menys consolidades i efectives, i que els ciutadans no volem dependre de ser seu olímpica per tal de disposar de les millores que durant anys no s'han realitzat, que el guany se l'enduran els de sempre –empreses elèctriques, constructores i executius nomenats a dit que encara ens voldran fer creure que ens fan un favor–, que convertir de nou Barcelona en una capital espanyola de segona categoria ens empetiteix, que això de les candidatures olímpiques que no reïxen (i algunes de les que reïxen) és molt mal negoci –oi, Galladón?–, que és com iniciar una guerra, perdre-la i no voler ser considerat un perfecte estúpid. I ja posats en confidències, aquest mateix algú hauria de dir al senyor Hereu i al seu equip de campanya que la majoria de ciutadans no en tenim la culpa, que els nostres polítics siguin com són, que ens mereixem molt i molt més.
Però Barcelona no es projectarà mai com a ciutat candidata a organitzar un Jocs Olímpics d'Hivern perquè el senyor Jordi Hereu, el seu equip i el seu partit saben que el país no pot esperar trenta anys més les inversions que li calen. El senyor Hereu mai no faria declaracions per una Barcelona olímpica l'hivern del 2022 si no fos que fumés alguna substància rara i consumís algun tipus de determinats bolets.

17 comentaris:

  1. Hi ha un fil argumental, ja convertit en tòpic, associat a certs perfils polítics que semblant a una llei del grAn Murphy diu:
    CREEM UN PROBLEMA I DESPRES FEM VEURE QUE LLUITEM PER RESÒLDRE´L

    ResponElimina
  2. «Complemtamente de acuerdo, José María», dic Bretó.

    ResponElimina
  3. A l'Hereu, deixeu-lo que gaudeixi del que té pels quatre dies que li queden. Els BARCELONIIIIIIIINS no seran tan bèsties com per escollir-ho havent-lo conegut.

    ResponElimina
  4. Xavier Trias i Bidal de Iovateras2 de març del 2010, a les 22:51

    Xo de vossaltres triaria el candidat de CiU, un personatxe conegut que nou us enganyarà mai (o quassi mai), un peronatxe amb coratxe que no es deixa assatxar mai sense motiu i que us aixudarà a tirat endavant per sortir de la crissi sense clavar-vos les atsagaiades de l'actual batlle del Cap i Cassal.

    ResponElimina
  5. L'Hereu del post és un impostor i un arribista, l'únic i autèntic Hereu lque reconeixem és l'Hereu Riera:
    Per a Sant Antoni, grans balles hi ha.
    Per a Sant Maurici, tot el poble hi va.
    Tra la-ra-la, tra-la-ra-la, tra la-ra-la-là.

    ResponElimina
  6. La feina no m'ha permès voltar per aquí des de fa dies. Comprovo satisfeta que des que falto ningú no m'insulta. Això és bo?
    Ah, el post aquest m'agrada, només li falta que es puguin llançar llaunes a la cara de l'Hereu.

    ResponElimina
  7. Amb aquesta entrada crec que la majoria hi estem completament d'acord.

    ResponElimina
  8. Vallbona de les Monges6 de març del 2010, a les 0:27

    Poblet, te'n surts o no? Se t'espera des de fa dies...

    ResponElimina
  9. Bona nit, soc en Marià Brunet, i es veu que hi ha algú que no deu tenir personalitat propia i signa utilitçant el ´meu nom autentic, aixó hauria de ser rebutjat, pel senyor del blog, utilitçant els poders que li dona la propietat del blog, pero com sempre no s'actua amb el mateix rigor que altres cops a utilitçat, i deuen haver bules papals.

    El que signa com a Marià Nu, com ja he dit deu tenir problemes d'identitat, doncs nano fest-ho mirar.
    Es curiós que la gent s'hagi d'amagar sota una falsa identitat, per dir el que opina, diu molt poc sobre el que s'amaga en l'anonima't.

    Desprès posem a parir als politics, en el fons tots som iguals de miserables.

    Apa Bona nit, i si el titular del blog no o sol.luciona ja ho farè jo i despres que no hem vingui amb sensures, el que avisa no fa traidoria.

    Marià Brunet i Mauri

    ResponElimina
  10. Marià:
    això està força millor que el teu comentari d'avui al post anterior. Allà t'has passat tres pobles i tens la meva resposta a la mateixa entrada anterior. Hi ha alguna cosa, però, que continua fent-te pampallugues perquè no pares d'acusar-me o dirigir la teva ira contra mi, «el senyor del blog». Sàpigues que aquest «senyor» no sap ni pot saber quin «Marià» és l'un o l'altre, per tant, si no m'ho aclareixes i t'esborro comentaris teus reals, aleshores sí que em titllaràs, i amb raó, de censor. Per tant, entenc que el teu, segons tu, usurpador s'ha disculpat. Si vols esborrar algun comentari propi o d'altri que creus que t'ofèn, m'ho fas saber i sí, podem parlar-ne, d'esborrar-lo, però no cauré jo en aquest parany per compte propi...perquè després em carreguis els neulers i m'acusis de manipulació.
    El «senyor del blog» et saluda i no t'envia pastar fang perquè fa anys que et coneix però no pares de donar-me'n motius. Quins «poders» tan especials creus que tinc? Quan he actuat amb un criteri de «rigor» arbitrari? Apa, va...!!! Demà, que és el dia del senyor, dedica't a rumiar-hi una mica...
    Ah, i ni butlles ni hòsties, ens trobarem tots a l'infern.

    ResponElimina
  11. El millor post fins ara. Enhorabona sincerament.

    Per fer un comentari certificat, identifiqueu-vos amb el compte pertinent.

    ResponElimina
  12. Jordi, no sé si m'he de sentir afalagat pel teu comentari o tot el contrari pel que pot significar que la feina feta fins ara era una absoluta porqueria. En qualsevol cas em fa por no mantenir el nivell perquè el mèrit l'he de compartir amb l'Hereu, que m'ho ha posat massa fàcil. Se'm demana que el post sigui curt i els que em coneixeu sabeu que sóc home de paraula fàcil però amiga de la paràfrasi i no faré entrades per capítols sobre mateixos temes. Hòstia una idea per al futur, ves que no ho apliqui...!!!

    ResponElimina
  13. Perseverància. Poc sovint es diu tant amb tan poques paraules.

    ResponElimina
  14. A més a més t'he d'agrair, Jordi, que facis un comentari relatiu al post, ja que pel que es veu en aquest blog totdéu comenta el que li surt de la cuca, qualsevol bestiesa menys el post de referència; no és obligatòri fer-ho, d'acord, però de tant en tant estaria bé que aquests que tan escriuen hi fiquessin cullerada, no?

    ResponElimina
  15. No t´enfadis, Marià Brunet, ja he admes l´error. He llegit la picabaralla que mantens amb l`administrador del blog en aquest post i en l'anterior. Si et fixes el els comentaris del 25 d'abril, tu mateix i una altre comentarista aporteu la informació del llactets i cartells. No m´he inventat re. "Que cada palo aguante su vela o se retire por el foro".

    ResponElimina
  16. estic contenta de comprovar que ja no sóc l'esca dels cops del Marià, però ara tinc un dubte, amb quin dels Marià o Maria Nu intercanviava els meus comentaris?

    ResponElimina
  17. Preneu exemple del Jordi: comenteu el post i després dediqueu-vos, si voleu, a als vostres renys i contrarenys.

    ResponElimina