El col·lectiu mèdic va ser el més important dins la militància del partit nazi.
Podem establir que d'uns anys ençà el sistema sanitari públic ha millorat considerablement. Si hom té la sort de gaudir d'una relativa bona salut pot permetre's l'afirmació anterior. Deixant de banda els despropòsits amb el tema de la grip A, les llistes d'espera per a intervencions o les derivacions als especialistes, el sistema més o menys funciona. Tenim bons oncòlegs, bons cirurgians, bons odontòlegs, bons ginecòlegs... Segurament d'això en podeu donar fe molts de vosaltres, entre els quals cal comptar un munt d'estrangers, siguin jubilats europeus a la costa o immigrants de condició diversa. La medicina tradicional que ens empara, però, s'ha mostrat insuficient en molts aspectes. Anar al metge per una trista malura comporta una llarga espera de mesos si et deriven a «l'especialista». Això fa que la majoria de mortals hàgim de procurar-nos un servei mèdic paral·lel, evidentment de pagament. Els canvis soferts en l'exercici de la medicina formen part dels nous avenços que pateixen els pacients. Avui dia els metges no toquen els malalts. Les exploracions acostumen a ser radiològiques, el que no es veu mitjançant la imatge no existeix, si una analítica no demostra el contrari el pacient és una persona sana. De vegades quan disfunció es confirma per aquests mitjans és tard... Abans, amb menys recursos, els metges exploraven els malalts i, sovint, l'exploració incloïa la palpació de determinades zones del cos del pacient, amb la qual cosa el metge o l metgessa intuïa una possible afecció. Aquesta pràctica sembla haver desaparegut dels manuals mèdics i es deixa per a fisioterapeutes, quiromassatgistes o practicants de les medecines o cures alternatives, la majoria dels quals mereixen poc crèdit als titulats a les nostres universitats però les cosultes dels quals cada vegada són més plenes de gent insatisfeta amb els tractament únicament farmacològics de la medicina tradicional.
Ah, no fumi, no begui, un cigarret furtiu i una cervesa al mes d'agost, per als nous metges del segle XXI poden justificar el vostre inconegut diagnòstic. Si no fumeu ni beveu,el diagnòstic pot ser establert com a síndrome psicosomàtic, qualsevol cosa per treure-us del damunt i passar la tarja de la vostra mútua les vegades que calgui. Sí, el sistema sanitari, públic o privat ha millorat considerablement perquè fa una anys la gent es moria abans...
el metge: I, doncs, què li passa?
ResponEliminapacient: això vostè m'ho de dir que per això és el metge!!!
I a cobrar!!!!!
Ja sé que no té res a veure amb el blog d´avui, només volia dir que prefereixo sentència de metge que de jutge.
ResponEliminaEls metges, els metges... Com en tots els col·lectius hi ha de tot!
ResponEliminaQuin serà el proper tema d'aquest bloc? Encara que no faig cometaris segueixo fil per randa totes les entrades i comentaris que s'hi fan i és ben distret.
Amic bretó,
ResponEliminaa) que vulguis dir alguna està molt bé, i sí que té a veure amb el post, no? (Ja era hora!!!)
b) la tradició de la frase que exposes ve a significar que un metge pot donar-te tres mesos de vida i estar equivocat, quedar-te'n 333, per exemple, però sí el que et diu que et queden tres mesos de vida és un jutge, ja pots començar a acomiadar-te del estimats.
La complementació de lliçó és gratuïta («ens ho podem permitir»)
Bretó i Scapix,
ResponEliminades d'aquest Institut volem agrair l'ús del llenguatge que aporteu en aquest espai, a l'un per l'encertat de la frase –gairebé perduda, com moltes d'altres, la qual cosa empobreix la llengua– i a l'altre, per l'explicació donada.
Amb prohoms com vosaltres el país no necessitaria ser salvat...
Preguntes pel següent post... Això ni jo mateix ho sé, però em pots donar idees, eh? De temes, n'hi ha molts però cal dedicació al blog i el temps per això cada vegada fineix abans, a més a més alguns m'exigeixen brevetat, a mi que sóc amic de la perifrasi i el circumloqui.
ResponEliminaAh, del metges, no només exculpem sinó que honorem el doctor Trueta i algun més que cadascú sabrà, però no n'hi ha gaires, o sí?
Sorra del desert, aquí un amic,
Scaaaaapix: Molt bo l'enllaç "I am a Catalan..." Els audios són entendridors. I trobo a faltar el video.
ResponEliminaMercè Raurich, apa, copia i enganxa't a la barra del teu navegador l'adreça que et dono i trobaràs aproximat video que em demanes: http://www.youtube.com/watch?v=gcbc-EA6O5s
ResponEliminaCom els dermatòlegs, ningú: sempre tot es culpa dels nervis, no sé perquè estudien ni què estudien
ResponEliminaAbans el metge de capçalera anava als enterraments del pacients, en lloc preferent, ara han perdut la vergonya i l'educació
ResponEliminaAmanda Rebeca, veig que encara hi ha algú que et busca en l'entrada del concert... Però tu seràs meva o de ningú, he intentat oblidar-te, he visitat metges –Joan t'agraeixo el post, perquè m'has fer revenir el desig per aquesta dona–, però no hi ha consol. T'imagino i no sé si m'equivoco o encerto però la teva imatge sublimada em tortura dia i nit.
ResponEliminai els ginecòlegs què? avui dia viuen millor que ningù, cap urgència perque tot ho programen o provoquen. No res és ja com abans, res no és natural, tot artificial, maleït progrés mal entès!
ResponEliminaCarai, l'últim vídeo de l'enllaç del Pau Casals, dins l'enllaç dins l'enllaç "I am a Catalan..."
ResponElimina(http://www.crdp-montpellier.fr/cd66/lettres/Dis_Pau_cat.htm), autèntica "gallina de piel". Si hi aneu, arribeu fins al final...