Procurem ensenyar en el respecte, l'educació i les bones maneres però el fracàs en el sistema és gairebé total i rotund. En l'àmbit escolar s'ha inventat de tot i amb denominacions diverses (l'última, «educació per a la ciutadania», com si a les aules es fes una altra cosa!).
Avui la gent t'atura pel carrer per demanar qualsevol informació sense ni desitjar-te el clàssic bon dia, més que una sol·licitud formal sembla una agressió. Tan bon punt reben l'objectiu de la seva demanda/exigència, només amb sort en rebreu les gràcies.
Fins no fa gaire, la correspondència postal que es rebia a casa s'acostumava a respondre (gràcies aquest hàbit tenim valuoses obres editades). La tradicional carta i la postal que ens portaven notícies i records des dels indrets més llunyans han desaparegut en favor del correu electrònic o e-mail. No sé si una cosa té a veure amb l'altra però el cert és que cada vegada la tendència a no respondre els correus rebuts a la bústia de l'ordinador és més que notable. També hi ha els que responen tard, quan l'interès de la qüestió resulta un absurd. Devem ser rars el que ens estranyem que alguns fins i tot trobin més pràctic agafar un vol barat per anar a visitar un amig/iga o un parent que es troba lluny, ni que sigui a l'altra banda del món, abans d'haver de respondre mitjançant l'escriptura un correu electrònic. Això sí, incapaços com són, no s'adonen que hauran dedicat molt més temps en la compra del bitllet que el temps que es necessita per escriure i enviar un correu amb quatre paraules sentides.
Com a membre del col·lectiu d’ensenyants, penso que el primer fracàs en relació al respecte, les bones maneres, i l’educació dels nostres infants, es dona principalment en l’àmbit familiar i social. L’escola, malgrat algunes deficiències ..., no deixa d’incidir constantment en aquests aspectes; àdhuc moltes vegades es té la sensació d’anar a contra corrent o d’estar desfasat.
ResponEliminaEn quan als correus, ha arribat un punt que és tanta la informació que ens arriba per aquest mitjà que la saturació ens ha fet perdre l’encís de la veritable comunicació, tan a nivell personal com telegràfic. També té els seus avantatges però, eh!.
Estima't amic:
ResponEliminaLa teva reflexiò, la resumiria nomès amb una frase, tenim tans sistemas de comunicació que no ens comunique'm.
Per tant ja no dirè res mès ja que qualsevol altre explicaciò o reflexiò serà considerada una excusa.
Marià
100023052010
No tinc temps de contestar un correu perquè prefereixo saludar els internautes visitants d'aquest blog.
ResponEliminaBon canvi d'imatge, scapix!
Sí, bon canvi, però us deixo que he de respondre correus.
ResponEliminaDoncs jo estic d'acord amb això d criticar la gent que no contesta mails. Quan estigueu lluny ho comprendreu.
ResponEliminaMourinho al Madrid, VISCA! Si no guanyen, els problemes per trobar un nou entrenador seran múltiples, no res comparable amb les dificultats que els van portar a trobar Pellegrini
ResponEliminaDenoto cert to de rancúnia en l'article. Tinc la sensació que alguns dels teus familiars obvien massa sovint els correus d'Scapix... És una venjança l'escrit?
ResponEliminaFelicitats, m'agrada el nou disseny!
Calsamiglia, que no va aquí la cosa, home! En realitat ve a tomb d'un comentari entre joves de més de 20 anys i ho he aprofitat... Diria també que més aviat va per alguna gent que només reenvia arxius però és incapaç de respondre res ni que sigui seriós. Ah, i també per a molt jovent Erasmus, que només quan són fora i no els funciona l'Skype o no troben qui volen se'n recorden que s'han de respondre i enviar correus, ni que sigui per educació.
ResponEliminaS'agraeix el comentari respecte al disseny.