IDEOLOGIES (SUPOSADES)

Mai no m'he cregut això de la democràcia, en què qui controla més mitjans i disposa de més calés acostuma a tenir la paella pel mànec. Menys encara quan les ideologies han desaparegut i només una ratlla molt fina separa les dretes de les esquerres. I encara menys quan entre ells pacten el més essencial de la qüestió democràcia, és a dir, el manteniment de les llistes electorals tancades, amb la qual cosa uns i altres no fan sinó buidar de contingut i de sentit el sistema per als qui ens neguem a pagar la quota de qualsevulla de les sigles. En la mesura que poden, a tots plegats, només els interessa ocupar càrrecs i/o sous, o això sembla.

La dreta.–

Neocons, neoliberals i democratacristians no amaguen sinó interessos personals o sectaris. El que de positiu ha pogut aportar la dreta tradicional als valors humans ja fa cinquanta anys que ho va fer. Els seus mitjans solen ser pamflets actualitzats de la Inquisició amb quatre retocs de suposada modernitat carrinclona. Quan els interessa apropar-se al feixisme no tenen escrúpols, els seus dirigents, en fer-ho, amb l'excusa que calgui, com per exemple, diuen, per llevar vots a la ultradreta (?!).

L'esquerra.–

Com hem de creure'ns uns personatges que diuen defensar valors dels quals fins fa quatre dies renegaven? Com poden enganyar-nos de nou aquells que han preferit fer carrera a recer d'unes sigles? Quin crèdit mereixen després d'haver comprovat la seva gestió en el govern? ¿Quina crítica pot aportar l'esquerra quan creu en la propaganda oficial, quan els seus dirigents viuen d'un sistema i d'uns privilegis que alhora i públicament diuen combatre? ¿Per què considera excepcional la reincorporació a l'anterior feina un cop abandonat el càrrec –electe o de confiança– pel qual se'ls va nomenar? Els suports històrics, se'ls en van per tot arreu. Les classes més humils perquè prefereixen la telescombraria, i els abans progres perquè han redescobert que mai no van ser d'esquerres ni tan progres com imaginaven.

S'atreveixen sense vergonya a cercar el «centre» com a signe de credibilitat (?!). L'esquerra, doncs, s'ha quedat nua i sola.

Si hem de continuar creient en el seus valors, convindrà que algú refundi la idea i el projecte. Els actuals models i els seus dirigents han fracassat del tot. I, ves per on, com el franquisme, ningú no pensa obligar-los a passar comptes?