«Nosaltres volem un país
econòmicament pròsper,
socialment just,
políticament lliure,
espiritualment ric
i ecològicament sostenible.»
Joan Escapa
Un fracàs no s'improvisa.
La màxima creació humana és el triangle equilàter.
No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.
Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.
Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.
Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.
Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.
Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.
El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.
Jo m'hi apunto perquè on ens trobem actualment resulten impossibles qualsevol de les propostes
ResponEliminaHomes i dones infeliços,
ResponEliminaus ho vaig dir: la lliga és blanca per RD de la monarquía hispana. I ho seguirà essent durant uns anyets més per bon futbol que facin la resta. Si fins el Guardiola ho sabia i ho ha donat a entendre des de fa 15 dies públicament, tot i anar líder. A sopar!!!!
(per això, entre d'altres molts motius, anem a Ginebra i on calgui)
Respecte a la frase de l'encapsalamenc, sempre he pensat que els jutges tenen patent de cors. Qui els jutja, a eys? La totpoderosa Falange i prou? I només a jutges que molestenc fatxes? Estem apanyats! I per acabar un consell per a tothon: Chorizos i embutidos Don Zoilo al que lo prueba le sienta bien el coito y con Ahumados Castaño follará hasta en el baño.
ResponEliminaBon viatge per als guerrers
ResponEliminaque al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Vistas las publicaciones y comentarios que aparecen en este bloc, procederemos al cierre inmediato del mismo por desafecto al régimen, al sistema y desacato a la autoridad judicial competente, sin perjuicio del reclamo de otras medidas a sus creadores e intervinientes. La cita en cuestión resulta soez, provoca alarma social, desfecto al organismo judicial y a sus componentes y altera la dignidad de los jueces.
ResponEliminaContinuen Vds. organizando consultas y viajes...
¿No les basta con el Tribunal Constitucional y el Supremo?
De momento el domingo les quitaremos la Liga, después afinaremos lo del Estatuto.
¡Anda con "sus señoría"!
ResponEliminaComo dice el refrán: quien se pica ajos come
Dejénse de amenazas y fechorías
que yo en esa tierra me he sentío "welcome"
y ahora alardeo de "indenpendencía"
Y recuerden, Jamones Madroño
la mujer que lo come no le pica el...
Hòstia, ja hi som! Igual, igual que Egunkaria... Mai no m'hagués pensat arribat tan amunt en tan poc temps. Ara bé, serà ruc l'Ivo, l'Iu, l'Ibon, l'Yves o qui carai sigui i la mare que el va parir, no?
ResponEliminaLos immigrans del Vallès estem apsolutamenc a favor de la yibertat d'espressio, de los viatxes a Ginebra i on fassi farta. Visca la independéncia! Visca el Barça i Visca la botifarra am muntxetas
ResponEliminamagrebins i africans en general no enetem la justícia española. Ens sembla que els catalans teniu molta rao en les vostres reclamacions.
ResponEliminaGràcies els que heu anat a Ginebra és una forma més militant que l'anar a votar cada quatre anys. Això és el que ens manca actualment en el nostre país. MILITÀNCIA =PARTICIPACIÓ.
ResponEliminaHores d'ara pocs partits, associacions,agrupacions,etc... són capaços de treure'ns de la nostra migdiada individualista. Bé, encara queda el Barça però tot i ser més que un club té un sostre futbolero força definit.
Ha arribat el moment de posar en "stand by"" els partits polítics per tal de deixar pas a la societat civil. Amb això no pretenc dir que aquests no siguin necessaris en un estat de dret ( encara no hem inventat una cosa millor) però jo el posaria a un segon pla i els deixaria així fins que no fossin capaços de donar més protagonisme a la societat civil.
Tot això al meu "bon" entendre passa per realitzar canvis en profunditat al sistema electoral, per canviar la constitució i adaptar-la als temps actuals, per unes profundes reformes del sistema econòmic , etc...
Direu vaja un il.luminat , si el canviar les lleis depen dels partits polítics. Doncs efectivament hem de buscar "el paradigma" es dir que els fagòcits dels partits , evidentment de tonalitats compatibles ,siguin els qui netegin l'aparell.
L'alternativa : un partit de fagòcits, amb això segurament tornariem a posar l'ètica en primer pla. Podriem posar noms als fagòcits segurament ens posariem bastant d'acord.
Bon dia:
ResponEliminaJoan hem permets un comentari?. ja et vaigt dir que acceptar, que sota un seudonim es pugui fer o comentar coses, porta aquest problema, ja que com no saps qui pot dir qualsevol animalada, no saps si en conya o en serio.
Doncs com diuen els castellans, "aquellas lluvias trajerón estos lodos". Ens falta cultura , respecta i no se quantes coses més.
Apa bon dia
Marià
0711052010
Il·luminat: agraïm la referència quens fas...
ResponElimina