ís·þorskur

L'erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull, a banda de mostrar la fragilitat del món que hem construït, ha aconseguit posar al frontispici del diaris de tot el món l'illa islandesa i els seus habitants.

Snæland, Fjallkonan, Eylenda, Frón, Skeri∂, Thule, Hrímgrund, Ísafold i molts altres són alguns dels noms amb què els «frónbúi», és a dir, els islandesos, designen el nom del seu país, el qual pren Ísland (imatges) com a forma oficial més comuna. La llengua islandesa manté un alfabet particular adaptat del llatí i és considerada una llengua indoeuropea propera a les escandinaves.

Situada a l'extrem nord-oest d'Europa, Islàndia és una petita illa en comparació amb la seva veïna del nord, Grenlàndia, l'illa més gran del món. Els primers habitants d'Islàndia, per referir-s'hi, esbombaren el nom «illa del gel» i, també amb tota la intenció, escamparen el d'«illa verda» per referir-se a la gran illa veïna del nord, per tal de desviar cap allà possibles invasions. L'Alþingi, constituït en època dels víkings i reinstaurat el 1848, competeix amb altres assemblees parlamentàries per ser considerat el primer òrgan pseudodemocràtic del món.

En l'actualitat, malgrat la crisi del sistema financer local –el 2008 el govern es va haver de fer càrrec dels bancs islandesos–, les particularitats del foc i el glaç, l'equilibri amb el medi, el paisatge, les polítiques socials i d'igualtat, etc., etc. fan que Islàndia continuï essent un paradís envejable.

Xavier Moret és l'autor d'un bon llibre de referència, Islàndia, l'illa secreta, per saber-més, d'aquest indret. També hi ha alguns blogs interessants, com Direcció Reykjaviki, i no voldria acabar aquest post sense recordar que Miquel Calçada dedicà un episodi (capítol sencer) del seu Afers Exteriors a aquest país.