Un fracàs no s'improvisa.

La màxima creació humana és el triangle equilàter.

No ens hem pas d'enganyar: l'honradesa és un luxe caríssim.

Respirem com al paleolític. No hem avançat gaire en aquest sentit.

Un profeta és un home indignat. Per això solament profetitzen catàstrofes.

Contra el bé i contra el mal –contra les pretensions de l'un i de l'altre– només tenim una defensa: la ironia.

Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per a suportar-se a si mateix.


Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general morir-se és sempre un error.

El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

13 d’oct. 2010

CREMA DE CARABASSA

Aquesta és una menja de cuina fàcil i perfectament adaptada al mes que ens trobem o als que han de venir. Els ingredients són prou fàcils d'adquirir i assequibles a la majoria de butxaques; si són genuïns de la nostra terra probablement no us milloraran el plat però us semblarà que l'assaboriu millor. Per a 6/8 persones us caldrà:
700 g de carabassa
150 g de porro
1 patata mitjana
30 g d'oli d'oliva
30 g de mantega
6 trossos de formatge en porcions
un pensament de pebre negre
nou moscada
sal
Col·loqueu la carabassa –pelada i trosse-jada–, la patata, el porro, la nou moscada ratllada i l'oli en una olla. Cobriu-ho tot amb aigua bona i saleu-ho abans de posar-ho al foc. Quan arrenqui el bull deixeu-ho encara una mitja hora més al foc i comproveu-ne el grau de cocció, de la carabassa, amb una forquilla. Quan us sembli que està prou cui-ta, afegiu-hi la mantega i els formatgets, dei-xeu-ho coure 5 minuts més i rectifiqueu de sal si convé.

Per a gurmets o per a ocasions especials podeu servir-ho en un bol acompanyat de pa fregit o, si ho preferiu, podeu afegir-hi un parell de gambes bullides i pelades al damunt i una mica de julivert esmicolat, unes tires fines de pernil salat...

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. Administrador13 d’octubre del 2010, a les 23:58

    D'unes setmanes ençà el tema musical setmanal del blog es caracteritza per la temàtica gitana dels seus autors i/o intèrprets.

    ResponElimina
  2. L'Avi Culer14 d’octubre del 2010, a les 22:41

    Uuummmmmmm, però trobo a faltar la ració contra el Sandrusco

    ResponElimina
  3. El Nét culer14 d’octubre del 2010, a les 23:31

    Una bona carbassa s'emportarà, el Sandro! Cada dia que passa com a President del Barça es cava la fossa més fonda. Veurem com se'n sortirà perquè amb aquests inicis el seu final promet ser una autohecatombe espectacular.

    ResponElimina
  4. Feliuet15 d’octubre del 2010, a les 8:30

    Molt bona la crema de carabassa!!!
    Jo encara la faig més senzilla, hi poso la carabassa, sal, aigua, pebre i crema de llet ; la faig bullir, ho trituro i ...JA ESTÀ!!!
    BON PROFIT!!

    ResponElimina
  5. Desperta Ferro15 d’octubre del 2010, a les 22:53

    Scapix, entre crema de carbassa i crema de carbassó per què no fots més canya al Rosell? Continua portant-se fatal, l'home!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)